Coca de recapte

Els catalans només volen votar. En 1773, tot just 59 anys després que la capital de Catalunya, Barcelona, fos presa per l’exèrcit espanyol i les institucions de la regió s’aboliren, the Sons of Liberty* va dur a terme l’audaç Boston Tea Party. Al cor de la seva protesta hi havia la creença que les colònies americanes estaven sobrecarregades d’impostos, a la vegada que les seves opinions no eren considerades a Londres. Aquesta acció va encendre el procés revolucionari pel qual les colònies nord-americanes es van convertir en els Estats Units d’Amèrica, que té la defensa de la llibertat, la justícia i la democràcia al frontispici de la seva nova Constitució.

La irada reacció de la corona britànica als esdeveniments de Boston només va alimentar la revolta i va convèncer a molts colons lleials a la corona que només la independència garantiria els seus drets legítims. No obstant això, avui la relació especial entre els Estats Units i el Regne Unit segueix sent una de les aliances més estretes del món, fonamentada en els valors i aspiracions compartits entre democràcies madures amb un profund respecte pels drets i la llibertat. Les velles picabaralles fa molt que estan oblidades.

Aquest és només un de molts exemples que testimonien que obligar un poble que vol seguir el seu propi camí a romandre unit a un altre no és mai garantia d’una bona relació. Per contra, una relació en benefici mutu, lleial i rendible es construeix normalment sobre la base del respecte i la cooperació. Això és exactament el que podria succeir amb Espanya i Catalunya.

A diferència d’Escòcia, que voluntàriament es va unir al Regne Unit i se li va permetre votar si volia separar-se’n, amb el ple acord de Londres, Catalunya va ser conquerida i va perdre la seva llibertat. Ara, després de segles de cercar debades el bon encaix de Catalunya dins d’Espanya, els catalans volem votar sobre el nostre futur polític, com ho han fet els escocesos.

Entre 1936 i 1939 vam viure la Guerra Civil Espanyola, i després vam suportar 40 anys de dictadura quan era il•legal fins i tot parlar la nostra llengua en públic. Després de la mort del general Franco al 1975, vam pensar que la transició d’Espanya a la democràcia podria millorar la situació de Catalunya. De fet, la Constitució Espanyola de 1978 va establir una certa autonomia per a Catalunya, noves institucions van ser creades i el català ja no estava prohibit. Una nova esperança va néixer, però no duraria molt temps.
La naixent democràcia d’Espanya anava endavant i el 2006 es van atribuir més poders a Catalunya. Tres quartes parts de la població va aprovar per referèndum un nou Estatut d’Autonomia. No obstant això, amb el temps moltes de les competències transferides van ser recentralitzades a Madrid, i el Tribunal Constitucional d’Espanya va escapçar el 2010 l’Estatut d’Autonomia que havia tingut un suport tan ampli.

Molts creuen que aquest va ser el punt d’inflexió per Catalunya, el moment en què molts catalans van perdre l’esperança, i el suport popular a la independència va créixer del 14 per cent al 50 per cent, amb un 80 per cent dels catalans que donen suport el seu dret a decidir si Catalunya es queda o marxa d’Espanya.

Des del fallo de 2010 del Tribunal Constitucional, que va retallar moltes de les competències transferides de Catalunya, hi ha hagut una sèrie de manifestacions pacífiques amb milions de catalans demanant de votar l’autodeterminació. L’actual govern català està compromès amb aquesta idea i també la majoria dels partits al Parlament català dóna suport al projecte.

Nosaltres els catalans, juntament amb el nostre govern i les institucions democràtiques, volem votar perquè puguem decidir quin tipus de relació volem establir amb Espanya per al futur. Per això, hem fixat un dia per al nostre vot – 9 novembre 2014. No és una qüestió de secessió o independència: és una qüestió de dignitat i democràcia. Nosaltres els catalans volem tenir alguna cosa a dir sobre el nostre futur, i respectarem la voluntat de la majoria sigui quin sigui el resultat, igual com va succeir a Escòcia.

El Govern espanyol sosté que aquesta votació és il•legal i inconstitucional. El govern català i juristes neutrals creuen que el vot és alhora legítim i legal. Hem demanat diàleg i negociació amb Madrid des de fa anys, però, en lloc de parlar, Madrid prefereix tàctiques de por i mà dura i s’amaga darrere d’excuses legals, en lloc de permetre el vot lliure i just que el poble català reclama.

Les Constitucions estan destinades a ser documents vius, que adapten les lleis a les necessitats dels ciutadans a través d’esmenes. Malauradament, el govern espanyol ha dit que bloquejarà qualsevol esmena que permetria que el nostre vot fos possible.

Nosaltres, els catalans ens pregunten per què Espanya vol evitar que la gent voti de manera pacífica i transparent. Com pot ser altrament en una democràcia europea del segle XXI? Les qüestions polítiques es resolen a través del diàleg i la negociació, en els temps moderns.

L’època en la qual uns pocs privilegiats decidien en nom de la resta ha acabat. Per això, nosaltres, un grup de ciutadans catalans interessats compromesos amb la democràcia, hem decidit escriure aquest article perquè el món sàpiga que els catalans només volen votar. Qui pot tenir por de la democràcia?
__
Signen l’article:
Josep Guardiola, exjugador estrella i entrenador al FC Barcelona i ara entrenador del Bayern Munic FC.
Josep Carreras, membre de “Els Tres Tenors”, amb Plácido Domingo i Luciano Pavarotti i estrella de l’òpera de fama mundial.
Jordi Savall, violista, director d’orquestra i compositor, una de les principals figures en el camp de la música antiga, en gran part responsable de portar els instruments de la família de la viola de nou a la vida a l’escenari i de divulgar la música medieval, renaixentista i barroca.
Dr. Joan Massagué, investigador principal del càncer del Centre de Càncer Memorial Sloan-Kettering, Nova York
Dr. Pol Antràs, professor d’Economia a la Universitat de Harvard, Boston
Dr. Xavier Sala i Martín, professor d’Economia del Desenvolupament, Universitat de Columbia, Nova York
__
*Sons of Liberty (Els fills de la llibertat) era una societat secreta que lluitava per protegir els colons americans dels abusos de la metròpoli britànica.
El Boston Tea Party va ser una acció de protesta dels Sons of Liberty consistent en fer malbé un carregament de té llançant-lo a l’aigua del port de Boston, el 16 de desembre de 1773.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!