Molt significatiu de l’avenç del nacionalisme espanyol dins de Catalunya, és la manifestació que Ciutadans organitza a Barcelona. Sempre s’ha demonitzat als nacionalistes, però quan aquests parlen castellà, el nacionalisme no existeix.
Que ciutadans que resideixen a Catalunya, es manifestin contra la llengua del País on viuen i treballen no ………………
diu gaire a favor de la mútua acceptació entre pobles. Un cop més el nacionalisme espanyol, assimilador i conqueridor treu les urpes contra Catalunya. I ho fa esgarrapant allà on més mal fa, a la nostra llengua.
L’imposició castellana torna a agafar aire, de la ma del PSOE, després de demonitzar al PP, ells tampoc són tan diferents, en aquest aspecte.
El nacionalisme català te un difícil futur si no l’afronta amb coratge i valentia. Avui ja no podem anar ajupint més el cap.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic plenament d’acord amb el punt de vista del teu apunt. Només voldria matisar que qui es manifesta no són els castellans, sinó els espanyols desacomplexats, els qui porten amb orgull el fet de sentir-se espanyols a Catalunya.
Tens tota la raó, ja no podem ajupir més el cap. O els plantem cara o se’ns menjaran de viu en viu.
Salut i independència!
No els doneu tanta importància, són patètics. Quatre requetès que fan rialles. I en Fernando Savater, el gran intel·lectual, a l’alçada del betum.
Això vol dir que a aquesta guerra no la guanyaran ni els intel·lectuals de saló que cobren la subvenció ni els nacionalistes (d’un vent o de l’altre) ni l’elitisme ni el senyoritisme ni la gauche divine ni els zeñoritos… A aquesta guerra la guanyaran els que s’arromangaran allà on faci falta, al marge de la llengua que parlin els qui hi haurà. És una gran oportunitat la que se’ns presenta ara, als que estam aquí (a València, a Mallorca, a Eivissa, al Principat…) en qualitat d’immigrants o d’estadants de sempre.
Ara, trob jo, ens hem d’oblidar dels drets i només hem de pensar en els deures: tots tenim la obligació -moral, si més no- de donar un cap als més necessitats, siguin fills siguin vells siguin extrangers que han naufragat siguin moros siguin cristians… Amb això no ens poden aturar. I és aquí on serem visibles: de pertot, veuran una gent que dóna un cap. Igualment que varen fer els voluntaris dels Jocs Olímpics o del que sigui. Els catalans no hem de reclamar, aquesta vegada: hem de dir aquí estam, amb el cor damunt la mà. Res de bregues, res de velles reclamacions pendents. Ara, boca glosa i arromangats. Per aquí no ens podran atacar.
Els que s’han manifestat a Barcelona no són castellans (bé, algun sí que nhi haurà de castellà) sinó espanyols. A Catalunya i arreu dels PPCC la població es divideix en dos. 1.Catalans-aragonesos-valencians-illencs-rossllonencs o 2.Espanyols. I aquí no serveix ja la frase d’en Pujol de “és català qui viu i treballa a Catalunya” perquè és fals. Tant se val l’origen de la persona. Per ser català n’hi ha prou de sentir-se’n. Hi ha gent nascuda aquí que és fastigosament espanyolista i hi ha gent vinguda de fora (poca però n’hi ha) que se sent catalana. Aquí no hi cap dilema entre nacionalismes perquè només n’existeix un, que és l’espanyol. El catalanisme com a tal no existeix en el sentit que no pot considerar-se nacionalisme la voluntat d’un poble d’arribar allà al que haurien de tenir dret tots els pobles del món. Catalans-espanyolistes : sobiranistes-unionistes. Ah, i jo entre el PP o el PSOE_PSC em quedo amb el PP. Perquè? Doncs perquè, malgrat que ambdós són nefastos per al nostre país, com a mínim el PP va amb la veritat pel davant respecte al seu posicionament ideològic. Trobo molt més patètic i perillós a llarg termini anar inculcant entre la gent la fal·làcia del catalanisme socialista d’esquerres entre la gent, és molt més fill de puta, perquè molta gent s’ho creu i és pura mentida. Una salutació insubmisa.
http://pobleinsubmis.blogspot.com
Pel Dret a Decidir varem ser molts centenars de milers de catalanes i catalans.
I tots sabem que significa el dret a decidir.
PP, Psoe-psc i Ciutadans es van quedar al marge.No hi estaven d’acord. Ja ho sabiem i va ser una nova constatació.
Avui 4.000/5.000 persones al carrer. I? Pocs, pocs. Pocs. I Ciutadans i PP al davant.
Queda sense passejar el psc-Psoe. Ni volen el dret a decidir dels catalans ni gosen afegir-se públicament a Ciudadanos. Tot i que els quadres superiors de Ciudadanos provenen del psc-Psoe.
Presa nota. I punt. Crec que no poden, una minoria tant petita, condicionar o marca l’agenda col.lectiva del pais. Sobretot si no els hi fem propaganda gratuita.
Això si. Veurem si segueixen amb d’altres protestes/reivindicacions pel carrer. No ho crec. Però també cal , potser, pensar i anotar que es la primera vegada que empren el carrer i el dret de manifestacio, en 30 anys, per a aquest tema. Abans no ho havien fet mai.
L’espiral acció-reacció és una solemne tonteria, i, sobretot, una negativa estratègia política. Que es passegin, les vegades que vulguin, però que el Tete, i els tripartits, no augmentin res el castellà a l’ensenyament, i defensin el model català d’immersió, el legalment aprovat i unic existent. Pero si això de la tercera hora de castellà, ho van introduint, de manera vergonyant o mes clara, fan pitjor servei al pais els governants tripartits que no defensen les competències catalanes, que les persones que utilitzen un dret de tothom. Amb un govern normal, catalanista, no hi hauria cap cessió davant la tercera hora de castellà, però aquest no es un govern normal, es el cavall de troia de l’espanyolisme unitarista governant a la Generalitat, tot i haver perdut les eleccions.
I, com molt bé diu, la Xesca, es massa important el tema de la llengua com per que perdem el nord i arribem a fer cas de provocacions.
Salutacions
Lisa