Potser sí que estava jo molt equivocat (segueix una mica)
Modestament ho diré, però jo em pensava que El dietari del Contini era un llibre molt bo, on es plantejaven molts temes, alguns d’absoluta actualitat, amb una certa gràcia i una certa intel·ligència, i em pensava que el joc amb l’alta literatura tenia algun valor. I que la història de la Casalmare era un novetat estructural. Hauré de reconéixer que no, que el llibre no és tan bo com jo em pensava i que no hi haurà un abans i un després del meu llibre a la literatura catalana. Per què ho dic ara? perquè m’han arribat els comptes de l’editor i resulta que aquest any passat s’han venut una misèria de Dietaris, per això ho dic. I el Segon protocol? Perquè és del mateix editor i per a sorpresa meva, resulta que se n’han venut molts més. I jo no dic que el Segon protocol no és bo, que ja sé que sí, però crec que el Dietari és molt millor.
També estic convençut que en aquest país ningú no llegeix res tret del que diu als diaris o a la TV que s’ha de llegir, però és un trist consol.
De cara a aquest Sant Jordi miraré de fer alguna cosa.
PS.- Si em vols dir algunes paraules d’ànim, te les agrairé cordialment.
Ciao
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!