Suposo que tu tambés deus conéixer algun cas semblant. I no necessàriament del món polític, que també.
Ja m’ho diràs.
Normal
0
21
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Conec algun cas en què “estar sol” ja és “estar mal acompanyat”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Més d’un cas i més de dos, us en podria oferir -de polítics i de no-polítcs. Tanmateix, us els estalviaré; per descreció, em temo.
I, com va dir el poeta, no es pot estar més sol que un semidoble 😀
Ci vediamo, ragazzo.