Vedrapitiús (Vedrà Pitiús)

Aragó, Aragón yes Nazión, Enalto Aragón!!.
Aragó, una terra que també forma part de la meva vida. Aragó, coixí dels Països Catalans, coixí envers les Castelles espanyoles, filtre i contrast de llengües i cultures.
Forma part de la meva vida per diversos motius, primer per haver tingut filles amb una aragonesa. Aragonesa de pro i de naixement. També catalana de cor, de costums i de cultura. Els orígens són els orígens i en un no res, estàs al poble que t’ha vist néixer. Veure-la recórrer els carrers estrets i sentir-la recordar moments viscuts, és admirable.

Quinze mesos de la meva vida, me la van robar a l’Aragó, l’exercit espanyol. Tres al campament de San Gregorio, CIR núm 10 de Saragossa i la resta a un quarter de Barbastre.
Amics i companys aragonesos, molts i per a tot els gustos, conscients d’un territori mig despoblat, d’una terra dura i forta, de contrastos entre el nord i el sud, d’extensions seques i àrides, però amb un riu, l’Ebre, que és font de vida. De pobles petits i buits, de gent gran que va quedant-se sola, entre freds i calors secs i forts. Clima continental, mediterrani i d’alta muntanya.

Dies de boires permanents, de calors mesetàris, de tempestes d’estiu, de vents forts (cierzo), de camins plens de pols, de freds que es calen dins els ossós.

Aragó, terra de lluites i experiències anarquistes, terra empapada de sang de guerres incivils, de homes i dones morts en defensa de la llibertat, després anys foscos de repressió i venjances.

Terra de tres llengües, castellà, aragonès i català. Encara pendents del desenvolupament de la llei de llengües de l’Aragó, PP i PSOE frenant, PAR i EU sense cap interès, només la Chunta (CHA) a favor.

Avui una fotografia d’una posta de sol, darrera unes muntanyes de la comarca del Jiloca.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!