Però es que, ademés, sense que hagi augmentat l’abstenció, l’únic partit català que parlava obertament d’independència (Un país de primera, per això volem la independència) ha perdut cinc escons i el grup parlamentari propi. Sembla evident pels resultats que aquests vots han anat al PSC de la senyora ministressa Carme Chacón engruixint els resultats del PSOE. Dels cinc diputats que augmenta el partit que governarà l’estat quatre els guanya a Catalunya.
És cert que la campanya ha bipolaritzat les opcions talment que es tractés de la lluita entre dos partits. Això havia de perjudicar fatalment els partits catalanistes en favor d’una opció, la Socialista, que no presenta, ni de bon tros, la bel·ligerància del PP envers Catalunya. Tot i així aquest partit, el PP, guanya també escons a Catalunya. Costa de quadrar.
I ara ja tenim el flamant senyor Zapatero a punt de reestrenar-se en la seva alta responsabilitat de governar Espanya. Amb el recolzament i els vots de CiU! Convergència i Unió no solament ha aguantat l’embat del bipartidisme sinó que els resultats que tinc al davant li donen un diputat més que el 2004. Onze escons, que conformaran una àmplia majoria amb el partit més votat. Rodó, perfecte. Ara veurem què farà el senyor Duran Lleida amb el senyor Zapatero.
El senyor Duran és un català de la Franja, si no ho recordo malament, i estic segur que té una idea clara del país i la gent. El seu partit (Unió Democràtica de Catalunya) és un partit històric, conservador, confessional, catòlic. En coalició permanent amb CDC n’ha quedat tot plegat una barreja que destaca a primera vista, més que per altra cosa, per la defensa dels interessos de Catalunya. Almenys aquest és el discurs històric de la gent de la coalició, que ha donat certament noms importanes a la política catalana. Mai, però, s’han posat en boca els mots independència o sobirania.
És curiós que en alguns temes molt importants (llei d’avortament, divorci, ensenyament) el senyor Duran Lleida és més pròxim al PP que al PSOE.
I els qui volem una Catalunya lliure i sobirana haurem d’anar pensant, després d’haver-nos esquinçat els vestits, en alguna cosa útil.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Et comento el que he vist entre la gent del meu entorn que va votar ERC fa 4 anys (al voltant d’unes 20 persones):
. una terecera part ha votat ERC
. una altra tercera part s’ha abstingut, votat en blanc o a candidatures petites . una altra tercera part ha votat PSC-PSOE, la majoria, i alguns han votat IC i CiU, per aquest ordre
Penso que és bo reflexionar a partir de dades reals
Catalunya és més independentista que mai.
Esquerra ha deixat de ser percebuda com a partit independentista. L’electorat sobiranista veu que els seus slògans piquen de cap amb les seves accions. Tu no pots anar d’independentista i encimbellar al capdavant del país un individu com Montilla i un partit com el PSC, per més que tot respongui a un “moviment tàctic”.
3 anys de Maragall i 1 i mig de Montilla han estat suficients per enfonsar el prestigi de la Generalitat com a institució de govern, llaurat i treballat durant els anys “bons” del pujolisme.
ERC ha deixat de ser percebut com a partit independentista. Punt. Si no fan aquesta lectura dels resultats d’ahir, s’equivocaran.
Si no s’emprenyen uns, s’emprenyen els altres. I al final, tots a l’hora.
Bé, al meu parer el que li
ha passat a esquerra no es, ni molt menys, d’allò més
extrany. Si es reflexiona bé, el vot del grup nacionalista va
experimentar una escalada brutal de vots arran de la majoria absoluta
del pp. Aleshores, com ara, el resultat que es va aconseguir no era,
per molt que els agradi o decepcioni, degut a la competencia politica
dels seus dirigents, si no que simplement era una reacció a
una politica extremadament agresiva del govern popular.
ERC, com a grup nacionalista viu de la
confrontació, del cabreig, de la tensió política
i de sentiment patriotic, tal i com ho va deixar constatat el senyor
carod-rovira en el programa de televisió “tengo una pregunta
para usted” que, a la pregunta dels motius per reclamar
l’independentisme, va i senyala a una dona – una impresentable
retrogràda tot sigui dit – que havía dit que no tenia
cap intenció d’apendre el català, tot argumentant que
no es respecten els valors catalans a la resta de l’estat. Però
de fet, no tothom es com aquella senyora, es més, si els
arguments per reclamar l’independentisme son les persones com
aquestes, quin interés podría tenir un grup
independentista en esforçar-se en unir lligams, i fer un
esforç per a que tothom vegi el catalanisme com valor positiu
i d’enteniment entre pobles?. CAP, el que interessa es que gent com
Acebes i Zaplana es multipliqui. A més persones així,
més arguments. Per això, no tinc cap dubte que el dia
de les eleccions els dirigents d’esquerra estaben amb els dits
creuats per a que el PP treguès el màxim de vots, i,
d’aquí a quatre anys, a recollir els fruits. Els fruits de la
còlera.
Però no ha sigut així,
despres de 4 anys d’un govern socialista d’esquerres, als extrems els
hi han faltat arguments, la gent ja no els ha triat com a força
d’equilibri per la senzilla raó que el país no estava
desequilibrat. Els arguments d’ERC no es sostenen per enlloc si no hi
ha un nacionalisme oposat en el govern, simplement segueixen la
llògica universal de que tot tendeix al equilibri, amb la
movilitat d’una medussa en el fons del mar. Per aquest motiu els
aconsello que no siguin extremadament autocritics quan les coses no
surten bé, com tampoc han d’estar excessivament orgullosos
quan van millor, simplement han d’esperar a que la llei dels vasos
conductors els arrossegui a millor port.
Així, si la dreta creix, en les
proximes eleccions la esquerra puja, si el neoliberalisme creix
desmesuradament, es creen partits ecologistes per frenar l’avenç
brutal de la llei empresarial, si el nacionalisme es fa gran
apareixen partits antinacionalistes (ciutadans)… No es més
que equilibri.
Jo crec que sobretot perquè la gent s’ha adonat que tot i esbombar als 4 vents independència el mes abans de les eleccions, la seva praxis no es, ni de lluny, rupturista i alternativa com semblava fa uns anys, i per votar un altre partit pactista i pseudo catalanista es queden a casa!
Ah! i tingueu-ho clar no només tot això que dieu i que governen malalment,fan lleis incomplibles decrets i imes decrets contra els catalans i sino mireu aquest l’ Huguet, les univeristats estàn que trinen i els comerciants que no el poden ni veure i a sobre la policia d’ aquí foten llenya als estudients com en els millors momments del franquisme .
Esquerra fora de La Generalitat! ja