Si fos possible obtenir la nacionalitat Andorrana a lo millor, ni que fos per tocar la pera, seria una manera de sentir-me reconegut nacionalment. La sensació d’orfandat nacional i política cada cop es més forta i depriment.
Evidentment no es una solució per Catalunya. Però davant la poca perspectiva nacional que veig en aquest País i en els seus dirigents, no percebo cap més sortida a la frustrant i cada cop més intensa sensació de ridícul nacional. Fa masses anys de predicar sempre el mateix i d’avenços cap. Tot el contrari tenim un nou Estatut que no fa res més que consolidar el model de l’Estat Espanyol. I aquí, sembla que a la majoria ja els val que així sigui.
Doncs Amen. Tindrem que imitar als del IKEA i proclamar la República Independent de casa nostre. Tot plegat força decebedor i ridícul.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!