L’anomenat Estat del Benestar, l’ideal de la classe autoanomenada progressista. Aquell Estat que posa per davant de tot i de tothom el benestar dels seus integrants. I això es dolent ?. Doncs no. Però amb l’excusa del benestar per a tots deixem de banda altres reivindicacions que en temps passats eren irrenunciables.
Preferim tenir una bona escola a tenir-ne una de pròpia. Preferim tenir un bon sistema sanitari encara que tinguem que adreçar-nos al metge en una llengua diferent a la nostra. Preferim tenir un sistema de garanties dels drets individuals i col.lectius, encara que els tinguem que defensar-los en una altre llengua i País. Preferim viure tranquils amb feina, sou i distraccions a fer sacrificis per preservar les nostres arrels i tot allò pel que molts van vessar la seva sang. Preferim tenir la panxa i la butxaca plenes a aixecar ni tan sols la veu contra els que encara consideren que parlem massa fort.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!