La campanya electoral promet. En la precampanya, les promeses electorals, els despropòsits d’uns i altres i els elogis que s’estan dient entre ells, esta posant la política catalana d’allò més interessant. Quin nivell !!,.. de despropòsits. Comença el depriment espectacle de la Política, aquell en que els polítics es dirigeixen al poble major de 18 anys amb l’argumentari de P3.
Això es el que hi ha.
El PP ja el coneixem de fet es l’únic que predica el que realment creu. El nacionalisme espanyol més clàssic.
Els d’ICV s’en tindrien que donar vergonya de considerar-se d’esquerres. Viure a cos de rei d’ explicar i protestar per les misèries dels més desfavorits. Ara això de predicar amb l’exemple no saben el que és.
ERC encara busca la clau, després d’una inexplicable falta de competència per gestionar el poder polític. No son tants, ni tan forts. I també una mica passerells.
El PSC no hi és i el PSOE en te el control amb un candidat que no dona per més. Però amb l’ajuda de l’aparell del partit pot passar a l’historia com el primer Castellà President de la Generalitat, espanyolitzant per fi Catalunya. El nacionalisme espanyol més progressista.
I CIU, més del de sempre. El mateix discurs que no s’acaba de complir mai per culpa dels de Madrid. Tot plegat una colla d’acollonits. I alguns d’interessats, però d’aquests també n’hi han a totes les formacions.
Amb aquest panorama estem ben fotuts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!