Partir ple de reivindicacions i desitjos nacionals per a Catalunya i Euskadi. Però jugant a futbol ni Catalunya ni Euskadi aconseguiran el reconeixement nacional.
Tenir content al personal amb diversió i entreteniment es una practica molt antiga. Practica que sempre sol acabar malament.
Abrivara algun dia que els 55000 assistents al partit de futbol no en tindran prou i com en èpoques passades dirigiran les seves ires contra els ocupants de la llotja descontents d’ aguantar sempre el mateix espectacle i demanant emocions noves.
Si els ocupants de llotja tenen distraccions noves segurament podran sortir-sen, però me fa que no tenen alternatives o no en volen tenir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però jugant a futbol, com parlant, com passejant, fent política, treballant, cantant, etc., ens trobem. Sobre el partit, pel que fa als futbolistes em sembla que la cosa va més enllà de fer folklore. Pel que fa a la llotja ho he vist només a les notícies; i diria que segur que hi havia d’això que assenyales; però també altres coses.
Vull dir que no tot polític, o mediàtic, o influent, està per aquestes pràctiques antigues. Pràctiques que no crec acceptessin els espectadors del partit. El què vaig veure no era gens despistat. Diversió i entreteniment també n’hi havia. Jo vaig estrenar-me en una visita al Camp Nou, i a banda de sentir-me a gust, vaig divertir-me i entretenir me.