El Mont
No és el món
14 d'agost de 2012
0 comentaris
AMMAT – posem llum a la M.A.T. – LA MAT: LA CRISI D’UN MODEL –
AMMAT, ” Associació de municipis MAT “, formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s’està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D’ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L’AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L’EMPRESA R.E.E. DONCS NO S’HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D’EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
LA MAT: LA CRISI D’UN MODEL
Sort que ho tenim publicat. Fa cinc anys que la Plataforma No a la MAT assegura que aquesta és una infraestructura que serveix per potenciar un model energètic centralitzat, en el qual poques empreses, a manera de monopoli, controlen la producció, distribució i preus de l’energia.
Aquest model que tan ferotgement defensen REE, certs polítics i els seus mitjans afins, s’enfonsa. Un model en el qual, com ja informàvem, les interconnexions entre consells d’administració i exalts càrrecs polítics amb enormes sous està a l’ordre del dia.
Tots aquells que fa més de cinc anys que ens acusen de ser cultura del no, han quedat ben retratats. D’exemples n’hi ha moltíssims, començant per Luis Atienza, fins fa poc president de REE i exministre en època de Felipe González. Un altre nom és el d’Agustí Maure, exdirector d’Energia de la Generalitat i exnúmero 2 de REE. També hem nomenat David Madí, exdirector de campanya de CiU i ara membre del Consell d’Administració d’Endesa. Altres noms més mediàtics poden ser els de l’expresident espanyol, José María Aznar, o el de l’última ministra d’Economia de Zapatero, Elena Salgado. Ambdós cobrant generosos sous a Endesa.
Amb tot el que està caient ningú ha tingut prou força com per dir: Fins aquí podíem arribar. Ells que prediquen la moralitat i la transparència estan cobrant uns sous amb els quals podrien viure famílies senceres.
Fa temps que diem que els polítics estan lligats als poders econòmics, amb els seus think tanks. La democràcia que prediquen és la de votar cada quatre anys un programa, que el dia després de les eleccions ometen. Un cas ben recent el tenim amb les victòries de la dreta catalana i espanyola.
Des de la Plataforma No a la MAT fa anys que demanem un debat obert, amb dades, justificacions i que tingui en compte totes les alternatives. Però res d’això s’ha escoltat i s’ha optat per imposar la MAT amb unes justificacions que ara trontollen.
La pressió i treball de molta gent va fer que la Unió Europea nomenés un mediador per a la MAT. Un fet excepcional en aquest tipus d’infraestructures. L’home escollit va ser Mario Monti, l’actual primer ministre italià.
Quan vam saber el nom, ja ens vam informar de quin peu calçava. Darrere de la seva aparença de professor universitari i excomissari europeu de la competència s’hi amagava un home de Goldman Sachs. Un banc famós per ser un dels que va ajudar a maquillar els comptes de Grècia.
A Monti el van nomenar el desembre del 2007 per treballar des de Sentmenat fins a Baixàs en el projecte prioritari EL3. Després de reunions, l’hàbil Mario va fer un malabarisme i ens va dir que només treballaria amb el darrer tram. El de Santa Llogaia a Baixàs. Dels dos trams restants va assegurar que no en tenia competències.
Tot i això vam aconseguir que el tram en el qual Monti assegurava tenir competències se soterrés, però vam denunciar el seu treball a les autoritats europees perquè enteníem que no havia fet tota la feina.
Ara, el nou govern espanyol ha decidit paralitzar totes les línies de transport elèctric de molt alta tensió, excepte les interconnexions internacionals, com la que passa per casa nostra. Per tant, entenen que la MAT és tota, la que va de Sentmenat a Baixàs, i no el tram que considerava Monti.
És a dir, quan els convé a ells, sí que és interconnexió internacional. Doncs, si ho és, la feina de Mario Monti no es va fer bé. Per tant no ens queda altre remei que tornar a denunciar el treball de Il Professore. Encara que estigui ben protegit i porti l’aurèola de tecnòcrata independent.
Des de la Plataforma no abaixem els braços, i continuem treballant. Per exemple, amb el recurs d’alçada contra la subestació de Santa Llogaia. Cal recordar que ara fa poques setmanes es va aprovar el Pla Urbanístic. Una normativa que s’ha fet després de començar els treballs. També hem presentat un recurs d’alçada contra el segon tram entre Vilanna-Santa Llogaia, que, des de Madrid, se’ns imposa aeri.
Hi ha treballs que defensen el soterrament de la línia que no han estat estudiats. El Govern Català segueix emparrat a fer la MAT aèria, quan sempre ha assegurat que defensaria el territori.
Un govern que no té competències pel que fa a les interconnexions internacionals, però que ajuda a fer el negoci a una empresa privada estatal. Companyia que té uns beneficis nets diaris de més d’un milió d’euros, i el president actual de la qual cobra més de 700.000 euros i els seus consellers, 125.000.
Mireu d’on prové tot aquest dineral i acabareu sabent qui paga la crisi: el ciutadà, tractat com un súbdit, com en plena inquisició. Fins quan aguantarem que cap poder actuï?
Aquest model que tan ferotgement defensen REE, certs polítics i els seus mitjans afins, s’enfonsa. Un model en el qual, com ja informàvem, les interconnexions entre consells d’administració i exalts càrrecs polítics amb enormes sous està a l’ordre del dia.
Tots aquells que fa més de cinc anys que ens acusen de ser cultura del no, han quedat ben retratats. D’exemples n’hi ha moltíssims, començant per Luis Atienza, fins fa poc president de REE i exministre en època de Felipe González. Un altre nom és el d’Agustí Maure, exdirector d’Energia de la Generalitat i exnúmero 2 de REE. També hem nomenat David Madí, exdirector de campanya de CiU i ara membre del Consell d’Administració d’Endesa. Altres noms més mediàtics poden ser els de l’expresident espanyol, José María Aznar, o el de l’última ministra d’Economia de Zapatero, Elena Salgado. Ambdós cobrant generosos sous a Endesa.
Amb tot el que està caient ningú ha tingut prou força com per dir: Fins aquí podíem arribar. Ells que prediquen la moralitat i la transparència estan cobrant uns sous amb els quals podrien viure famílies senceres.
Fa temps que diem que els polítics estan lligats als poders econòmics, amb els seus think tanks. La democràcia que prediquen és la de votar cada quatre anys un programa, que el dia després de les eleccions ometen. Un cas ben recent el tenim amb les victòries de la dreta catalana i espanyola.
Des de la Plataforma No a la MAT fa anys que demanem un debat obert, amb dades, justificacions i que tingui en compte totes les alternatives. Però res d’això s’ha escoltat i s’ha optat per imposar la MAT amb unes justificacions que ara trontollen.
La pressió i treball de molta gent va fer que la Unió Europea nomenés un mediador per a la MAT. Un fet excepcional en aquest tipus d’infraestructures. L’home escollit va ser Mario Monti, l’actual primer ministre italià.
Quan vam saber el nom, ja ens vam informar de quin peu calçava. Darrere de la seva aparença de professor universitari i excomissari europeu de la competència s’hi amagava un home de Goldman Sachs. Un banc famós per ser un dels que va ajudar a maquillar els comptes de Grècia.
A Monti el van nomenar el desembre del 2007 per treballar des de Sentmenat fins a Baixàs en el projecte prioritari EL3. Després de reunions, l’hàbil Mario va fer un malabarisme i ens va dir que només treballaria amb el darrer tram. El de Santa Llogaia a Baixàs. Dels dos trams restants va assegurar que no en tenia competències.
Tot i això vam aconseguir que el tram en el qual Monti assegurava tenir competències se soterrés, però vam denunciar el seu treball a les autoritats europees perquè enteníem que no havia fet tota la feina.
Ara, el nou govern espanyol ha decidit paralitzar totes les línies de transport elèctric de molt alta tensió, excepte les interconnexions internacionals, com la que passa per casa nostra. Per tant, entenen que la MAT és tota, la que va de Sentmenat a Baixàs, i no el tram que considerava Monti.
És a dir, quan els convé a ells, sí que és interconnexió internacional. Doncs, si ho és, la feina de Mario Monti no es va fer bé. Per tant no ens queda altre remei que tornar a denunciar el treball de Il Professore. Encara que estigui ben protegit i porti l’aurèola de tecnòcrata independent.
Des de la Plataforma no abaixem els braços, i continuem treballant. Per exemple, amb el recurs d’alçada contra la subestació de Santa Llogaia. Cal recordar que ara fa poques setmanes es va aprovar el Pla Urbanístic. Una normativa que s’ha fet després de començar els treballs. També hem presentat un recurs d’alçada contra el segon tram entre Vilanna-Santa Llogaia, que, des de Madrid, se’ns imposa aeri.
Hi ha treballs que defensen el soterrament de la línia que no han estat estudiats. El Govern Català segueix emparrat a fer la MAT aèria, quan sempre ha assegurat que defensaria el territori.
Un govern que no té competències pel que fa a les interconnexions internacionals, però que ajuda a fer el negoci a una empresa privada estatal. Companyia que té uns beneficis nets diaris de més d’un milió d’euros, i el president actual de la qual cobra més de 700.000 euros i els seus consellers, 125.000.
Mireu d’on prové tot aquest dineral i acabareu sabent qui paga la crisi: el ciutadà, tractat com un súbdit, com en plena inquisició. Fins quan aguantarem que cap poder actuï?
JOAN MARTÍ I COLOMER
dIARI DE gIRONA 05/08/ 2012
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!