AMMAT, ” Associació de municipis MAT “, formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.

Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s’està imposant al nostre territori.

LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D’ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.

PER AIXÒ, L’AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L’EMPRESA R.E.E. DONCS NO S’HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D’EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.

Debats emotius i la MAT

Debats emotius i la MAT

Recentment el professor de la Universitat de Barcelona Mariano Marzo, catedràtic d’estratigrafia, recursos energètics i geologia del petroli a la facultat de Geologia, en unes declaracions a la premsa afirmava, entre altres coses, que el tema de la línia MAT s’ha conduït massa emotivament. Que en qüestions d’energia cal mirar el tema de la seguretat, el de medi ambient i el tecnicoeconòmic. Que calia un equilibri ben adequat en aquests tres braços de qualsevol projecte.

Però li faltava dir que això era abans de començar qualsevol projecte. Perquè en el tema de la MAT –i avui se’n paguen les conseqüències– es va començar malament des de l’inici. En una línia que afecta dos països, cal fer l’estudi sencer de principi a final –i no fragmentat en tres com s’ha fet amb tota la mala fe del món–. Amb debat, alternatives, estudis –amb diverses empreses i neutrals–. Si falla això ací, falla la base de tot. I després és quan surten les emocions de defensa del territori. Perquè el territori se sent enganyat i estafat per estudis i informes que avalen les mentides oficials del lobby energètic.

I podem comparar-ho amb la Catalunya del Nord, que allà hi ha hagut uns mínims principis democràtics, com va reconèixer Mario Monti. Defensar un paisatge, una masia centenària, un bosc preciós, és defensar la manera de viure de segles. Defensar una línia sota ambigüitats com seguretat, etcètera, és donar falsos arguments per anar engreixant les butxaques –ja milionàries– de moltes empreses. Empreses que no han fet ni fan la feina diària; ens recordem de la nevada del març, amb el pèssim estat de la xarxa i que hi ha gent que va estar set dies sense llum i encara ni s’han dignat a trucar-los? On són els independentistes oficials de cotxe oficial? Això no els afecta, a la seva pàtria? On és la fiscalia?

Aurèlia Paradas
Palol de Revardit (Pla de l’Estany)
El Punt – 31/08/2010

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!