Plataforma per la Llengua

L’ex-president de la Generalitat de Catalunya
entre 1980 i 2003, Jordi Pujol, ha concedit una entrevista a la revista
semestral La Corbella, de la Plataforma per la Llengua, que apareix
publicada en l’últim número que ha sortit a la llum, el 17è.

En l’entrevista, Jordi Pujol es mostra molt preocupat per la
recent sentència que retalla els fonaments de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya: “Si la immersió lingüística quedés suprimida o rebiaxada en
la sentència del Tribunal Constitucional, s’hauria de considerar un
casus belli”, assegura amb contundència, i opina que davant la postura
del TC “hi ha d’haver una resposta política, que com a mínim ha de ser
una resposta de rebuig de la sentència des del Parlament”. Per Pujol:
“Ens hauríem de preguntar què és el que ha passat, què hem fet amb
l’Estatut del 2006 que fes que perdéssim terreny amb un tema tant
important com el de la llengua.” En tot cas, l’ex-president de
Convergència Democràtica de Catalunya és partidari de mantenir, sigui
quina sigui la interpretació que es desprengui de la sentència, la
política d’immersió a l’escola que, al seu parer, tants bons resultats
ha donat en la integració lingüística al país: “Del que jo estic més
orgullós és de la immersió lingüística. Fou i és una cosa realment
important, la més difícil d’aconseguir i que es va aconseguir, i ha anat
molt bé.”

Pujol també ha opinat sobre un altre tema d’actualitat,
la flamant Llei del cinema de Catalunya, recentment aprovada pel Govern
català. Amb ell de president, els governs de CiU ja van intentar
impulsar aquesta llei sense èxit a causa de l’oposició del sector: “Pot
repetir-se la història, perquè les majors són molt potents, però aquesta
vegada com a mínim el Govern té una cosa a favor si vol tirar endavant
això. I és que l’oposició, que som nosaltres, hi està a favor d’una
manera activa, plantant cara. I abans no”, es lamenta. La Llei del
cinema és precisament un dels èxits de l’actual Govern català que Pujol
considera més positius. En general, però, Jordi Pujol, que es considera
“anti-tripartit fins a les celles”, considera que la política
lingüística de l’actual Govern “ha estat fluixa, tot i que amb alguna
excepció, com les inspeccions”.

En l’entrevista, Pujol també
aprofita per fer balanç dels seus mandats com a president i de la salut
de la llengua, i considera que hi ha aspectes bons i dolents que fan que
la valoració sigui agredolça. Per l’ex-president, però, el fenomen de
la immigració ha estat un dels que ha frenat més l’evolució del català:
“És indubtable que el fet que ha distorsionat o dificultat més que el
català sigui llengua majoritària a Catalunya durant aquests últims anys
ha estat la immigració. Ja ho va ser els anys 50, 60 i 70, però això en
part s’havia resolt bastant. Ara en tenim una altra, i costa més.” Tot i
això, creu que “per la pressió que ha rebut el català durant aquest
temps davant d’una llengua potent, s’ha defensat prou bé.” Nega, això
sí, que les polítiques lingüístiques adoptades pels successius governs
de CiU fossin tímides o febles: “Jo volia, per una banda, assegurar una
actitut de resistència del català, de protecció. I de l’altra que de
mica en mica anés guanyant terreny. (…) I alhora sempre vaig tenir una
altra preocupació, i és que no hi hagués una guerra lingüística. I s’ha
aconseguit, hi ha bona convivència.”

Mirant cap al futur, Pujol
considera que l’ús del català a l’ensenyament, l’administració i els
mitjans de comunicació són els tres pilars bàsics que permetran fer
avançar la llengua. Juntament amb altres, “com la mentalitat de la gent,
que és claudicant. Les llengües es poden matar per llei, però no es
poden salvar només per llei. La llei pot ajudar, però després hi d’haver
la gent, que parli en català amb tothom.” Creu que el català ha d’anar
guanyant terreny gràcies a una mescla equilibrada: “Persuasió però també
amb una certa obligatorietat.” Segons l’ex-president, perquè la nostra
llengua aspiri a tenir un paper rellevant en l’actual món global cal
“una actitut de resistència creativa”. El millor exemple, el Barça: “La
nostra presència pot arribar a tenir una certa presència al món si fa
una cosa de qualitat i prestigi.” En tot cas, per Pujol, la clau de
volta de la integració i de l’èxit de la política lingüística passa per
inculcar en els nouvinguts un “sentit d’identitat i de consciència de
país i de sentit d’orgull de país”. En unes altres paraules: “La llengua
ha de fer il·lusió en els del país.” Depèn, doncs, de nosaltres.

Entrevsita sencera: http://plataforma-llengua.cat/media/assets/1797/La_Corbella-jordi-pujol.pdf

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!