Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua considera que la Defensora del Pueblo, amb
el seu recurs, demostra hostilitat cap als catalanoparlants, posa pals a
les rodes als drets de les persones immigrades i a la convivència a
Catalunya, i pretén consolidar una societat amb ciutadans de primera i
de segona. Volem recordar que aquest recurs està relacionat amb la
sentència contra l’Estatut que la Plataforma per la Llengua va demanar
que es desacatés per antidemocràtica, i que el 10 de juliol passat va
ocasionar el rebuig unànime de la societat catalana.

La Plataforma per la Llengua, com a entitat que treballa per a la
inclusió social de les persones nouvingudes amb l’objectiu de fer del
català la llengua comuna de la vida pública en el context d’una societat
multilingüe, vol manifestar el seu posicionament en relació a la
presentació d’un recurs per part de la Defensora del Pueblo contra la
Llei d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, Per
això, l’organització vol manifestar:

• Que la Llei d’acollida
  de les persones immigrades i retornades a Catalunya va ser aprovada per
  l’ampli consens que sumen una majoria molt àmplia de diputats del
  Parlament de Catalunya (CiU, PSC-Ciutadans pel canvi, ERC, ICV) i que
  està en la línia de les recomanacions de la Comissió Europea.
• Que
  aquest recurs està relacionat amb la sentència sobre l’Estatut de
  Catalunya emesa pel mateix Tribunal Constitucional que ara haurà de
  resoldre’l, i que una vegada més posa en dubte les lleis aprovades pel
  Parlament de Catalunya i suposa una intromissió molt clara a la voluntat
  del poble català.
• Que la Llei d’acollida de les persones
  immigrades i retornades a Catalunya pretén aconseguir la inclusió de les
  persones immigrades a la societat catalana com a vehicle d’accés als
  drets socials d’aquestes persones, i com a eina de ciutadania. 
• Que
  amb aquesta llei es vol assegurar el coneixement de la llengua catalana
  oficial i pròpia de Catalunya, que també ha de ser llengua comuna. El
  coneixement de l’altra llengua que també és oficial a Catalunya perquè
  ho és oficial a l’Estat, el castellà, ja està garantit i és la llengua
  de màxim coneixement a la població immigrada a causa de les polítiques
  de l’estat.
• Que cal considerar que, tal com moltes persones
  immigrants afirmen, el català és un tresor que cal compartir. Parlant el
  català estem reconeixent el nostre interlocutor com a propi del lloc i
  per tant, li estem facilitant la seva incorporació a la comunitat.

Per tot plegat la Plataforma per la Llengua denuncia que:

• L’actitud
  de la “Defensora del Pueblo” continua amb la línia iniciada pel seu
  antecessor i mostra una clara hostilitat i discriminació vers els drets
  lingüístics relatius a la llengua catalana. 
• Una
  institució que hauria de ser, en teoria, neutral torna a posicionar-se
  en contra d’una llei votada pel Parlament català, evidenciant així el
  greu dèficit democràtic de l’Estat espanyol i d’aquesta institució.
• Demanem
  que les institucions catalanes continuïn aplicant la llei passi què
  passi amb aquest recurs. La voluntat democràtica del poble de Catalunya
  està per sobre de la voluntat de la Defensora del Pueblo o dels membres
  del Tribunal Constitucional que s’ha provat que actuen parcialment i
  fomenten la desigualtat entre ciutadans. 
• Cal
  recordar que segons l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya era el
  Síndic de Greuges, i no pas el Defensor del Pueblo, qui tenia
  competències exclusives en l’àmbit de Catalunya, malgrat que la
  sentència va retornar competències a aquesta segona institució. 
• Aquest
  recurs, i la intencionalitat que el motiva, confirma que la llengua
  catalana no pot disposar d’un marc jurídic propi i tanca la via a la
  igualtat de drets lingüístics a l’Estat espanyol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!