Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Lectures: Una oportunidad en el infierno
Beto Hernandez
La Cúpula
Uf! Quina història més dura que ha parit el senyor Gilbert Hernandez. L’infern és exactament per on sembla transcórrer la vida de la protagonista, criada òrfena a un abocador de la memòria del qual mai podrà deslliurar-se. La peripècia en un principi sembla fins a cert punt gratuïta per la seva falta de referents, donat que podria passar enlloc. Però, una vegada llegida l’obra, pren una nova dimensió i es converteix per aquesta mateixa condició oberta en quelcom més universal.
La raó és que estem davant un guió que li ha quedat francament rodó i mostra la notable evolució de l’autor (encara més) als últims anys. Qui sap, potser l’ha influit el pas per una editorial més comercial com Vertigo DC, per la qual va crear l’excel·lent Sloth (Pereza, segons Planeta). El cas és que el desenvolupament queda més clar que de costum amb aquest autor, i això sense abandonar un dels seus trets distintius: la participació del lector. Efectivament, si voleu llegir aquest còmic i entendre’l, haureu de posar-hi atenció i reflexionar sobre el subtext d’allò que esteu llegint.
D’altra banda, sense arribar a la perícia del seu germà Jaime quant a bellesa del dibuix, Beto es mostra de nou com un excel·lent dibuixant i gran narrador gràfic. Sap treure partit al seu estil alhora que explotar totes les posibilitats de la planificació en vinyetes, des de la més purament cinematogràfica fins aquella que fa referència al món interior dels personatges. No hi ha dubte que l’autor sap explicar una història en imatges, i que la seva capacitat de concentrar informació en una pàgina sense text està molt per sobre de la mitjana. Així mateix, també s’ha de dir que conserva intacta la seva capacitat de creació i caracterització de personatges, els quals són de nou un dels pilars de l’obra.
En conjunt em sembla una novel·la gràfica molt recomanable, tot i que potser patireu llegint-la per la seva cruesa. Si ja coneixeu Beto Hernandez sabreu que és sinònim de qualitat i no us cal cap recomanació. De tota manera, pense que val la pena seguir-li la pista a aquest home doncs ha millorat molt el fons i la forma de les seves obres, i prova d’això és Una oportunidad en el infierno. Per cert, l’edició de La Cúpula fa goig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!