Per Tutatis!

Camille Jourdy
La Cúpula

Camille Jourdy sembla voler donar-li una nova òptica al gènere per antonomàsia del còmic independent i de novel·la gràfica americana, l’anomenat slice of life (una cosa així com fragments de la vida). Quan hom menciona aquestes paraules, sovint pensa en autors com Adrian Tomine o Jeffrey Brown, on els protagonistes són joves, amb una vida trista i una visió romàntica del món (en el sentit original del terme), les vides dels quals transcorren en escenaris nord-americans.

Aquí el que trobem és quelcom ben diferent. Per començar, l’acció es desenvolupa en un xicoteta ciutat francesa de províncies. Els protagonistes no són joves sinó gent de mitjana edat que sap molt bé que fa temps que no és jove, tot i que curiosament sí apareix l’arquetipus de la mare. I la realització, per la seva banda, no és en blanc i negre sinó en un color que sembla voler exaltar aquell ambient trist i depriment. En conjunt tot sembla ser una cosa ben diferent però, al final, la intenció i el guió ens porten directament a pensar en les convencions del gènere. De tota manera, no deixa de ser una visió vàlida que en certa mesura  encaixa millor en l’ambientació que l’original.

El millor és l’apartat gràfic, per la seva plasticitat, per la llibertat amb que es plantetja el muntatge de la pàgina i, sobre tot pel color. I el pitjor, un guió que, si bé comprenc que ha de transcorrer a poc a poc, trobe que avança massa poc en aquest volum que podriem qualificar de primer acte. Evidentment no estic demanant més acció sinó, en tot cas, potser menys reiteració en la introspecció psicològica.

Al meu entredre, el primer lliurament d’aquesta trilogia és una lectura agradable que acontentarà als amants de l’observació però que podria obstruir el cervell de molts lectors. Dit això, de sobres sabeu si us agradarà o no. Per suposat, caldrà esperar als dos següents capítols per veure’n el resultat i jutjar amb coneixement de causa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!