Per Tutatis!

Brian K. Vaughan, Niko Henrichon
Planeta DeAgostini

Aquest còmic
parteix de l’anècdota real que va protagonitzar un grup de
lleons en quedar lliures enmig del caos de la invasió de
Bagdad per part dels Estats Units. El fet dóna per fer molta
analogia i servir de base per una rondalla d’estil lul·lià,
no hi ha dubte. Però, el senyor guionista no ho planteja així
i per tant, tot i creure que és una llàstima, el millor
és tractar de jutjar la seva obra en les coordenades que ell
mateix proposa. I aquestes no són altres que les de l’aventura
i l’entreteniment. Perquè bàsicament el que trobem és
una sèrie de peripècies que passen una manada de lleons
acostumats a la gàbia del zoològic quan, de sobte, es
troben lliures en un món que no entenen. Tot i així,
val a dir que sí hi ha una petita reflexió sobre el
conceptes de llibertat i lleialtat, però aquesta no és
el centre del còmic i, a més, al meu parer resulta
bastant dubtosa i complaent amb la moral dels anomenats neocons
nord-americans.

Fos com fos, el guió acompleix els seus propòsits per
la mínima. D’altra banda, val a dir que m’ha recordat a un
còmic tòpic de super-herois ens alguns aspectes. Per
exemple, el pretés sentit de la meravella,
els enemics carismàtics com l’ós, el fet
d’haver-hi una acció contínua, o els clàssics
diàlegs enmig de la lluita. Quant a l’apartat gràfic,
s’ha de reconèixer que està ben treballat, sense
arribar a sorprendre. En tot cas, sí és destriable l’ús
del color pels distints ambients. Comptat i debatut, en conjunt m’ha
semblat un còmic entretingut sense més pretensió,
bo per passar l’estona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!