Per Tutatis!

Novel·la gràfica i cultura dispersa

12 de gener de 2009
0 comentaris

Lectures: La guerra de Alan 3

Emmanuel Guibert
Ponent Món

Per fi podem llegir el tercer i últim volum de  La guerra de Alan según los recuerdos de Alan Ingram Cope dels senyor Emmanuel Guibert (El Fotógrafo, El Capitán Escarlata). Tot i el nom, i com ja sabreu aquells que heu llegit els dos primers volums, aquesta novel·la gràfica parteix de la Segona Guerra Mundial però de fet no parla pròpiament de la guerra, i en aquest tercer volum encara menys. Es tracta més bé d’unes memòries on el propi Alan fa repàs íntim de la seva vida i sobre tot del seu procés de maduració. En aquest sentit, el relat té el seu màxim interès en la sinceritat que traspua i en la tendresa amb que el narrador veu la seva pròpia vida en perspectiva.

Sospite que al final es tracta d’això, d’un còmic amb un cert aire líric, on l’anècdota et va portant al coneixement i on el dibuix de Guibert juga un paper fonamental. El seu estil pseudofotogràfic és hermòs i fins a cert punt hipnòtic, i serveix de contrapunt al text del narrador, el qual tot i ser generòs resulta molt directe i gens pesat. Però, com deia, per mi el punt fort d’aquesta obra és el dibuix. La flaire fotogràfica que comentava abans no ve donada pel realisme sinó per la preeminència d’una sensació de caire impressionista, d’aquella fotografia que busca el moment significatiu. Així, la narració gràfica es porta al nivell de l’evocació i sembla funcionar per acumulació de vinyetes que corresponen a records congelats a la retina del protagonista. Per això mateix són escases les relacions temporals entre vinyetes i es fomenta l’observació i la reflexió sobre les mateixes. I això, evidentment, ajuda donar una nova dimensió al propi text.

Vist amb perspectiva, i després de llegir els tres volums, trobe que La guerra de Alan és un còmic capaç d’oferir grans satisfaccions al lector pacient, doncs el seu desenvolupament és subtil i sobre tot convida a gaudir de la lectura. Potser no serà del gust de tothom però igualment l’he de recomanar doncs a mi m’ha deixat molt bon regust.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!