Per Tutatis!

Ralf König
La Cúpula

Qui digui que la convivència
és fàcil o és un figa o no sap de què
està parlant. Que li preguntin a aquest parell: Konrad és
el paio sensible, sensat i conreat, en teoria qui porta els
pantalons. Paul és el barana, el promiscu de la casa i un
petit caos errant, el que la munta. Ambdó, junts, regirats o
tirant-se els plats al capdavant, formen la parella més
divertida, tendra i emblemàtica del còmic gai. Un bon
grapat d’històries amb més riures que penes i tota la
psicologia profunda que és capaç el figura de Ralf
König.

Aquest és el tercer volum que
recull les historietes de la parella gai més famosa del còmic.
Personalment encara recorde quan era serialitzada a l’extinta revista
El Víbora ja fa uns anys. Llavors era una de les millors raons
per seguir comprant-la, i ara que ho torne a llegir ho continue
trobant genial. I és que s’ha de reconèixer que Ralf
König és un mestre del còmic humorístic.
Sap perfectament trobar la broma a partir de la comprensió
profunda dels seus personatges i de l’estima que els té.
Perquè ací, com bé diu el text de contracoberta,
hi ha també molta tendresa. La capacitat d’observació
humana que té l’autor el fa capaç de representar la
quotidianitat del món dels seus personatges (alhora també
el seu) amb gran encert.

Així, és capaç de riure
amb ells, més que no pas d’ells, en un esforç
d’autocrítica. A la fi, fins i tot és capaç de
parlar de qüestions terribles com per exemple la mort amb gran
naturalitat i amb un humor que demostra intel·ligència.
Concretament, en aquest volum podem trobar veritables peces mítiques
de la sèrie com per exemple el capítol del poal
d’escombraries.

D’altra banda, tampoc no s’ha de perdre
de vista la seva capacitat narrativa, la qual es fa palesa en
qüestions com el domini del temps o la riquesa dels diàlegs.
Així mateix supose que no cal descobrir ara que es tracta d’un
gran dibuixant capaç d’expressar les més complexes
emocions humanes amb només quatre ratlles. Tot, això
sí, dins una concepció bastant clàssica del
còmic. Com a punt negatiu només puc comentar el de
sempre, que no sap dibuixar dones, ni belles ni de cap mena, sense
que et quede el dubte a primer cop de vista de si es tracta d’un
transvestit.

Però bé, a banda d’això, trobe que
és un còmic d’allò més recomanable per
tothom, com ja ha demostrat abastament essent un dels autors més
llegits per lectors no habituals de còmic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!