Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Daniel Clowes
La Cúpula
Món
Fantasmal (Ghost World) veu per fi la llum en la nostra llengua en
una clara evidència del èxit com a clàssic. Poc
sospitava La Cúpula el que tenia entre mans quan el va editar
per primer cop (o potser sí). El cas és que després
de múltiples reimpressions i diverses reedicions, aquest títol
es manté viu amb la força del referent pel còmic
adult que sempre ha estat. Personalment he de dir que va ser una de
les obres que més em van marcat com a afeccionat al còmic,
doncs va ser la confirmació que el còmic anomenat
independent havia vingut per quedar-se. Curiosament, sempre
que torne a llegir-la (i ho fet diverses vegades en castellà,
anglès i ara en català) m’ocorre el mateix. Al principi
pense que no hi ha per tant però, la bola de neu es va fent
grossa amb el pas del episodis i quan esclata em deixa convençut
que sí, hi havia per tant i més.
El subtil domini
de la tensió narrativa que té l’autor em sembla
espectacular. Tant, que fins i tot al seu moment es va arribar a dir
que era fred. Potser perquè no es va saber valorar com defugia
el barroquisme i era capaç d’incloure situacions estranyes
dins una quotidianitat que funciona com a espill de tragèdies
íntimes. En aquest cas, per contar el pas de l’adolescència
a l’edat adulta , un tema tan vell com el món. I si fem cas
d’aquesta obra, Daniel Clowes té un gran coneixement de
l’ànima humana, i tendresa suficient per explicar-ho. Res a
veure amb els abundants imitadors amb posat indie i
fingiment de profunditat. Aquí hi ha fons per llegir i
rellegir, i tot està tan ben explicat com pot fer-se per mitjà
de l’evocació.
Val a dir, d’altra
banda, que tècnicament no es tracta d’una obra de
maduresa de l’autor sinó més bé del primer gran
pas. Hi ha limitacions, no pel que fa a la narració gràfica
però, per exemple sí quant al dibuix. Però, les
pretensions estan tan ben ajustades al resultat que probablement
siga, això sí, l’obra més rodona de Daniel
Clowes. Tan sols repasseu les dues últimes pàgines i
digueu-me amb el cor a la mà si això no és un
clàssic. És clar,
també col·laboren en la seva fama el component
generacional i el fet d’una adaptació cinematogràfica
correcta però, que definitivament no va fer justícia al
còmic. I això a despit d’un repartiment de luxe amb
Thora Birch i Scarlet Johansson.
Quant
a l’edició present, he de dir que em sembla consistent i amb
una boníssima relació qualitat preu, tot i que una
última repassada a la traducció no hagués anat
malament (res greu però, sóc així de primmirat).
En tot cas, és una novel·la gràfica de lectura
inexcusable. I de fet, és probablement una de les més
llegides pels lectors no habituals de còmic. Per alguna cosa
serà.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Compny, crec que es va fer un pel·lícula d’esta novel·la gràfica. La vegeres? ERa bona? Crec que eixia Scarlet Johanson… pots dirn-nos alguna cosa?