Per Tutatis!

Novel·la gràfica i cultura dispersa

17 de novembre de 2008
0 comentaris

Lectures: Elegía Roja

Seiichi Hayashi
Ponent Món

Vull dibuixar manga! El somni del jove Ichir? és l’agulla que borda el
traç de la seva atribolada existència a la teranyina de les emocions
vitals. Estar disposat a sacrificar la vida sencera en la consecució
d’un objectiu comporta, en ocasions, el pagament de l’inexorable tribut
de la soledat, i Ichir? assumeix el risc. El romanticisme que destil·la la relació amb la seva xicota, Sachiko, enmig d’una vida en precari,
brilla en el fosc firmament de la desesperació amb una espurna fugaç,
però gravarà en el nostre record la seva inusitada bellesa.


Vet aquí un manga que s’allunya de les convencions habituals. No és l’únic que hem pogut llegir d’aquesta mena darrerament però, no hi ha dubte que no n’arriben molts. Es tracta d’una obra de caire poètic que pretén contar la seva història estructurant-la en base a les emocions del protagonista i narrador. Si bé sempre hem de reconèixer el mèrit d’apostes arriscades (i més si pensem que aquest manga data de 1970), trobe que el resultat final és una mica irregular.

La seva força i capacitat evocadora es concentra innegablement en cada pàgina i fins i tot en les escenes però, el conjunt pateix en certa mesura de manca de cohesió. Això es tradueix en una confusió respecte dels fets explicats que suposadament haurien de donar contingut a l’expressiu treball gràfic. Una llàstima, al meu entendre. Potser essent oriental hom podria descodificar-ho tot millor. En qualsevol cas, s’ha de reconèixer que Elegía Roja és una lectura suggeridora amb virtuts de sobres per agradar els afeccionats de l’estil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!