Per Tutatis!

Grégory Mardon
La Cúpula

Aquesta és la segona obra que llegisc de Grégory Mardon després que La Cúpula publiqués fa no massa Incógnito. Això sí, El hijo del Ogro suposa un canvi quant a l’ambientació que imposa una nova aproximació gràfica i narrativa. Ara bé, el tema de fons i el to segueixen marcant la personalitat de l’autor. Medieval o no, aquí el que podrem llegir és una tragèdia existencial en tres actes molt ben desenvolupada. De fet trobe que aquesta obra és molt més rodona que l’anterior, doncs és capaç de transmetre un sentit global a tota la història.

Potser la causa és la perspectiva que aporta el context medieval, el qual sempre predisposa el lector a acceptar segons quines coses. O potser és que Mardon ha sabut jugar aquesta carta vestint adequadament el relat per l’ocasió. Així, trobem solucions gràfiques i narratives que alternen des de l’estil cinematogràfic més clàssic fins a d’altres properes a les auques, passant per moments d’expressionisme desfermat. D’aquesta manera, i sense deixar mai d’anar per feina, es construeix una lògica que ha de dur-nos a la catarsi que caracteritza el gènere de la tragèdia tal i com l’entenien els clàssics.

De tota manera, al final allò que importa és que el còmic funciona, és a dir que resulta interessant i que és capaç de sorprendre el lector. En part sospite que gràcies a la força del personatge protagonista, que de fet és l’únic sobre el que es parla i que gairebé sustenta sobre les seves espatlles el pes del relat. De la resta, a banda de l’esmentada varietat de registres del llenguatge del còmic, tan sols em queda per destacar la importància donada al ritme en general i al de cada escena en particular. Al meu entendre, és sovint la pedra sobre la que edificar una bona obra narrativa i, en aquest cas, Mardon ha sabut trobar la cadència òptima.

Vist així, he de recomanar la lectura d’aquest còmic del que segur obtindreu més que no esperàveu. En principi sembla no ser més que una faula però, com les bones tragèdies, acaba essent sempre quelcom més. Personalment he de dir que he quedat més que satisfet. Bon profit!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!