Per Tutatis!

Colo
Planeta DeAgostini

Impressionant debut d’aquest autor amb una obra que va resultar guanyadora de la segona edició del Premi Internacional de Còmic Planeta De Agostini. “De perros y huesos” és una d’aquelles obres que justifica per si sola l’existència d’una editorial que de vegades tendim a confondre amb una franquícia de traduccions.

Bàsicament es tracta d’un relat de gènere negre molt ben ambientat als nostres dies, concretament al barri baix madrileny de Lavapiés. Allà hi trobem un bon grapat de personatges (policies corruptes, mafiosos, drogoaddictes, migrants, bohemis…), cadascun d’ells amb la seves motivacions i història pròpia. Les seves vides s’entrecreuen en un afer tan antic com un món on la supervivència és l’única llei. Com a bon exemple del seu gènere, a l’obra no li manca un enfocament social i psicològic de la situació i, de fet, aquest trobe que és el seu punt fort. Sense sermons, això sí.

En conjunt el guió m’ha sembla excel·lent, molt ben treballat en tots els aspectes i portat amb molta intel·ligència, especialment quant als diàlegs i la cura en la construcció dels protagonistes. Sap repartir el pes de les trames entre els diversos personatges i desenvolupar el conjunt amb un ritme constant fins a la seva resolució. I tot això amb gran elegància, sense estridències, amb un enfocament de novel·la gràfica d’aquells que permet el lector capbussar-se i deixar-se endur.

L’aspecte gràfic està també molt ben treballat. Ens pot agradar més o menys l’estil a primera vista però, trobe que encaixa perfectament amb el guió, té una qualitat tècnica innegable i és molt efectiu a l’hora de remarcar les diferents atmosferes (persianes incloses!). Cal destriar, òbviament, el paper que juga el color en aquest sentit, que m’ha semblat senzillament magistral. Així mateix, Colo demostra tenir grans coneixements de narració gràfica, de muntatge de pàgina i de ritme visual, i no s’està de posar-los en pràctica. L’estil “cinematogràfic” pren aquí tota la seva significació i el resultat és una acció molt vívida. Sembla que ha pres nota dels grans mestres, i de fet l’ús de la quadrícula remet al millor Alan Moore.

Amb tants elogis no m’agradaria que penseu que estic exagerant, aquesta novel·la gràfica és tan bona com el seu compromís amb el gènere negre de qualitat, i no té cap altra intenció. Tenint en compte els paràmetres que s’ha marcat, trobe difícil imaginar-me un resultat millor. Com a única nota negativa però, anecdòtica, diré que no m’agraden els globus translúcids, són incòmodes en el millor dels casos. A banda d’això, aquesta obra és absolutament recomanable. Em trec el barret!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!