Nego la major: que el següent pas en el procés cap a la independència sigui la convocatòria d’eleccions al Parlament. Admeto que és una idea que s’ha instal·lat en els dirigents polítics, en els líders del moviment cívic i, sobretot, en els opinadors mediàtics. De totes maneres,
continuo discrepant d’aquesta premissa –poc fonamentada al meu entendre.
El següent pas en el procés cap a la independència és aconseguir que una majoria clara, nítida, de catalans es pronunciï d’una manera clara, inequívoca, a favor de la independència mitjançant una votació clara, indiscutible. Satisfer aquesta triple claredat comporta:
– Que els vots favorables superin còmodament el 50%.
– Que el pronunciament a favor del sí sigui directe.
– Que el mitjà de fer-ho explícit sigui acceptable des d’un punt de vista de qualitat democràtica.
Òbviament, la millor manera de visualitzar aquest propòsit és un referèndum. També és obvi que les institucions espanyoles estan entestades a impedir l’aplicació d’aquest instrument. I és en aquest context que adquireix sentit la proposta del president Mas: utilitzar com a succedani unes eleccions al Parlament. Ara bé, perquè aquest succedani de referèndum sigui vàlid, cal que les eleccions no siguin unes eleccions convencionals. No poden ser unes eleccions que
tractin de tot sinó només d’un punt: volem ser independents o no? Per això, el president planteja unes eleccions atípiques, en què els partits sobiranistes renunciïn al seu rol a favor d’una llista unitària pel sí, en què els diputats de la llista no vagin a fer carrera política sinó un
acte puntual i delimitat de servei al país.
Com més “anòmal” sigui el marc d’aquestes eleccions, més eficaces per al procés seran. En canvi, com més equiparables siguin a unes eleccions normals, més situaran la lectura postelectoral en els termes habituals i més s’allunyaran de la seva funció excepcionalment plebiscitària.
Va la llista unitària en contra del pluralisme polític? Sí, esclar. Però és que un referèndum –i, per tant, els seus succedanis- no té el propòsit de mostrar el pluralisme sinó, ben altrament, de determinar la posició majoritària sobre una qüestió concreta. Té l’única i exclusiva funció de
comptar quants estan a favor d’allò que es pregunta.
Si les eleccions plebiscitàries no serveixen per a això, són al meu parer innecessàries. L’actual Parlament pot continuar perfectament la seva activitat i ja compta amb un mandat democràtic suficient per a avançar cap a la consulta definitiva i en la construcció de les estructures d’estat.
Compte, doncs! nes eleccions sense el caràcter d’excepcionalitat que les converteixi en un referèndum de fet, en comptes d’impulsar el procés cap a la independència, poden embarrancar-lo. L’endemà estaríem al mateix lloc, amb els mateixos dubtes internacionals i,
probablement, amb una situació política d’encara més difícil gestió.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!