Diletant i dissonant

Torna a haver-hi moviment a l’Ebre. El Pla de Conca que han decidit les autoritats espanyoles fa que es recuperin del traster pancartes i samarretes d’aquella gran mobilització contra el Plan Hidrológico Nacional impulsat per l’últim govern Aznar. Moltes semblances i una gran diferència: la posició del govern de la Generalitat i de la formació política que el conforma.

Fa un decenni, tant el govern de la Generalitat com CiU van desmarcar-se de l’oposició al PHN i van buscar acords amb l’administració central i el PP. El canvi d’actitud sembla, doncs, radical i, per això, algú pot considerar-lo poc sincer, interessat tan sols a evitar un nou càstig electoral com el que la formació nacionalista va patir a les Terres de l’Ebre en aquell moment.

Una valoració així és comprensible, però és errònia. En realitat, el govern de la Generalitat i CiU estaven en contra del PHN. Ho sé de primera mà: jo vaig intervenir en el procés com a Secretari de Planificació Territorial. Tanmateix, aleshores com ara, hi havia una majoria absoluta del PP que podia imposar el seu criteri sense problemes parlamentaris. Davant aquest panorama, es va optar pel diàleg –per un diàleg asimètric–, amb la convicció que el pacte podia reduir l’impacte negatiu dels plantejaments inicials. En definitiva, s’acceptava donar suport al PHN a canvi que alguns dels seus elements més perniciosos fossin disminuïts.

Aquesta és la convicció que ha canviat –si més no a CDC.

Durant molts anys, la política de CiU va assumir aquesta estratègia: davant les majories absolutes estatals, s’estava disposat a avalar determinades mesures si amb el vot favorable s’aconseguia que fossin menys lesives. Era una política ben acceptada per la majoria de la societat catalana, que es vantava d’aquest tarannà pactista.

La societat catalana ha canviat; i CDC, també. Avui ja no acceptem donar suport a un projecte perjudicial pel sol fet que el nostre suport el faci menys perjudicial. En realitat, aquest canvi –social i polític– és un acte d’emancipació, que també explica la solidesa amb què abordem la transició nacional.