Diletant i dissonant

El pròxim mes de juny tindrà lloc a Berlín una nova reunió del G8. Els líders polítics dels països econòmicament més potents tornaran a trobar-se per a traçar grans objectius, buscar compromisos i reorientar conflictes. Crec que els mou sincerament aquest propòsit encara que, vista l?experiència, no se?n surtin gairebé mai.

No és un govern mundial, però és la fórmula que més se li acosta. Per això, em sembla oportú que els moviments socials i cívics reclamin que incloguin determinats punts a l?ordre del dia de la reunió.

De cara a aquesta reunió de Berlín, una organització anomenada Avaaz ?que significa veu en alguns idiomes parlats al subcontinent indi? ha llançat un manifest sobre el canvi climàtic. Hi demana adhesions via l?internet.

El manifest és prou curt per a reproduir-lo íntegre:

El canvi climàtic és l?amenaça més gran a què s?ha d?encarar avui el món ?i ens trobem gairebé fora de temps per a aturar-lo. Heu d?abordar aquest problema ara, decididament i plegats. Comenceu a treballar per un nou acord global enguany. Establiu objectius globals i obligatoris sobre les emissions per a evitar un canvi climàtic catastròfic. Empreneu accions valentes d?immediat ?i nosaltres sumarem els nostres esforços als vostres.

És un paràgraf dens. Assumeix el canvi climàtic i reconeix tant la urgència de prendre noves decisions com que aquestes s?han d?orientar a prevenir els efectes catastròfics del canvi climàtic ?que no són tots.

No diu què s?ha de fer, sinó que reconeix l?autoritat dels governs per a determinar el front d?atac. Només indica que cal que ho facin ràpidament, amb valentia i tots junts, perquè és una amenaça que només pot superar-se amb decisions compartides.

Finalment, anuncia un compromís de la ciutadania amb els seus governs, una disposició a ajudar individualment si els líders polítics fan allò que s?espera del seu nom: liderar la societat davant un repte d?enorme magnitud i extraordinària complexitat.

Com pot veure’s, la glossa del manifest és més llarga que el manifest!

Com que subscric que el canvi climàtic mereix que els líders mundials se n?ocupin amb l?atenció deguda, que arribin a acords valents i que reclamin, un cop traçat el camí, la cooperació cívica de la gent, he fet una acció tan senzilla com signar el manifest.

Ho he fet amb dues conviccions:

Primera. Que signar manifestos d?aquest estil no m?eximeix de la responsabilitat d?analitzar com contribueixo jo, personalment, al canvi climàtic i d’explorar què puc fer per a reduir les meves emissions.

Segona. Que els governs no estan per a seguir les indicacions de cap manifest, sinó per a aplicar els programes que han sotmès a consideració de l?electorat. Ara bé, l?aplicació d?aquests programes ha d?estar amatent a la sensibilitat i a les preocupacions de la gent i, en conseqüència, el propòsit honest d?una iniciativa com aquesta no hauria de ser cap altre que mostrar un estat d?opinió que ajudi els governants a prendre millor les decisions que els correspon de prendre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!