Aquest és el comentari número 100 que escric en aquest bloc. En l’argot usual, hauria de dir que aquest és el post número 100. No sé ben bé l’origen d’aquest mot. Ja sé que, en anglès, post significa correu, però vés a saber si hi té alguna relació. Els camins de la terminologia del món digital són més inescrutables que els del Senyor (espero que aquesta comparació no sigui sacrílega!).
Fixem-nos en l’etimologia del mot bloc.
Quan van començar a escriure’s aquesta mena de dietaris públics, algú va recordar els quaderns de bitàcola: en anglès, logbooks. Va decidir combinar aquesta paraula amb el nom del medi en què es publicaven: la web. I en va sorgir weblog, que és web + log(book). Tanmateix, en ares d’escurçar el mot, se’n va fer una partició rara, per allà on no tocava, i va quedar-ne blog. En català, ho assimilem a bloc, que és un mot autòcton que designa les llibretes, el lloc on usualment s’escriuen els dietaris! I així tanquem un cicle semàntic coherent basat, paradoxalment, en una divisió anòmala del neologisme originari.
¿Ens va bé també manllevar post des d’aquesta perspectiva de la significació? De fet, post ja existia en català.
Una post (en femení) és una fusta plana i allargada que pot servir per a fer prestatges, per a planxar o com a peça de suport de llits, de passeres… En masculí, és un lloc ocupat provisionalment per les tropes en una operació militar. El trobem com a participi del verb pondre (pondre ous, pondre’s el Sol). Finalment, també el tenim com a prefix, podent indicar darrera o després.
¿Tenen aquests significats algun tipus de relació amb el post virtual? ¿Podem trobar-hi un lligam com l’existent entre el bloc genuí i el blog malformat? A primera vista, no se m’acut. Tanmateix, fent un esforç d’imaginació, podria dir que els posts dels blocs també apareixen allargats en pantalles planes; que guarden materials com els prestatges d’una llibreria amb comentaris que, de vegades serveixen per a planxar algú i de vegades per a donar-li suport; que els polítics sovint es converteixen en posicions avançades d’una operació militar més àmplia; que molts neixen que ja s’ha post el Sol; i que, en general, tots aspiren a ser post-literaris, post-artístics, post-democràtics, post-culturals, post-psicològics, post-socials… perquè tots semblen redactar-se des d’un sentiment de superació de la literatura, l’art, la democràcia, la cultura, la psicològica, la sociologia… pròpies dels tradicionals canals d’interrelació.
Ara me n’adono que he escrit aquest últim paràgraf usant la tercera persona del plural. En realitat, li hauria escaigut més la primera del singular.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!