El buit del temps

La notícia de la publicació el divendres passat en Science d’un treball científic ideat i fet del tot a València, amb tota la rellevància que té sobre la nostra comprensió del fenomen evolutiu, no ha interessat ni poc ni molt a la premsa. No és gens estrany, atesa la banalitat imperant. Hom dirà que estan submergits en la femta dels politicastres, remenant la brutícia, i que cal atendre aquesta prioritat informativa tan suculenta. Tanmateix alguns (com el diari Levante-EMV en l’edició del divendres) troben temps (i preuat espai cel·lulòsic) per fer propaganda de la darrera ocurrència de l’inefable Santiago Grisolía.

A través d’una nota de premsa de la Fundación Valenciana de Estudios Avanzados,
dijous es va confirmar una gran notícia que ja s’havia difòs feia uns
mesos: J. Craig Venter, qualificat per Grisolía com “uno de los mejores
científicos del momento”, sol·licita venir a València per recollir
mostres de la Mediterrània. La frase és textual. No sabem a qui de
València, ni perquè, se li demana permís per a venir a recollir mostres de la
Mediterrània dins del seu projecte d’estudiar la biodiversitat dels
microorganismes en els mars de tot el planeta.
Segons la nota de
premsa fou el mateix Francisco Camps qui animà Venter a prendre
València com a base d’operacions! Això és lògic, si recordem el pes fonamental
dels grans esdeveniments en la política del PP local. Tot en el mateix
sac: Copa Amèrica, Fórmula 1 i ara, l’aventura del Sorcerer II
de Venter (la web del qual encara no parla de les excel·lències de la
paella, etc.). Venter, megalòman prou conegut, en un moment
d’inspiració, s’ha arribat a comparar amb el Darwin del Beagle… cristo! Per tant, dóna la talla perfectament de gran evento pepero.
El
treball de Venter, fet a través del seu entramat d’empreses
biotecnològiques amb ajuts d’entitats privades i públiques dels EEUU,
és important. Ara bé, si el seu iot passa o deixa de passar per
València és una notícia d’una banalitat incommensurable, qui la genera
és un venedor de fum i qui la difon un pobletà. A més, en compte de
copiar literalment les notes de premsa propagandístiques, algun
periodista es podria interessar, per exemple, de si s’han solucionat o
no les qüestions de propietat intel·lectual de l’entramat Venter amb el
govern d’Equador que fa un any li va impedir endur-se mostres de les
Galápagos. Si de les mostres que Venter agafe en València (amb el
permís de déulosap qui) acabés fent-se algun desenvolupament
patentable, ho arribaríem a saber?
La part més insultant de la nota de premsa és el paràgraf final:
Con
su  presencia, Valencia encabezaría su actual posición en el mundo de
la Ciencia, que ya cuenta con los prestigiosos Premios Rey Jaime I
dedicados a la Ciencia y la Investigación y contribuiría a relanzarlos
y darlos a conocer fuera de nuestras fronteras. La experiencia de
contar con más de 20 Nobel en el jurado de estos premios, avala la
candidatura de una ciudad como Valencia dentro del panorama científico
mundial.
Malgrat la redacció castellana manifestament
millorable, s’entén molt bé per on va la cosa. Senyores i senyors de la
FVEA, València no encapçala cap rànquing científic mundial ni ho farà a
base de colps de talonari a bandades de Nobels ni a egòlatres genòmics.
Si el nom de València circula dentro del panorama científico mundial no és pel muntatge aquest costosíssim de los Premios Jaime I
sinó per la tasca callada i sacrificada dels científics que treballen
en les universitats i els centres d’investigació. La comunitat
científica valenciana malgrat tot els entrebancs, la manca de suport i
reconeixement institucionals, la burocratització monstruosa i les
polítiques insultants, continua fent la feina ben feta i publicant en
revistes de primera línia. Aquests científics d’a peu no es
beneficiaran gens ni mica del pas de Venter per València, efímer,
irrellevant i imperceptible sinó fos pels llepons que ho amplifiquen.

La notícia de Levante-EMV eludeix reproduir les bajanades finals de la nota de premsa en una mostra de pudor que encara els honora.

La foto, subministrada per l’empresa J. Craig Venter Institute, tal i com la reproduïa la revista PLoS Biology fa un any.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!