L’acte acadèmic de nomenament com a doctor Honoris Causa per la Universitat de València ha estat molt satisfactori. La millor prova és la satisfacció sincera i l’agraïment efusiu que ens ha mostrat a tots. Ell ha rebut un reconeixement públic i acadèmic i la institució s’ha tornat a significar de manera molt singular, com fa cent anys, com a capdavantera en el panorama darwinista.
La roda de premsa prèvia ha estat dominada per les preguntes al voltant de la religió, les seues opinions sobre el Papa i altres temes sensacionalistes. Puc imaginar alguns dels titulars de la premsa de demà… que això eclipse el missatge d’optimisme i sobre la bellesa de la ciència del seu discurs al paranimf pot ser una llàstima.
Fotografia: Richard Dawkins a València (Kai Försterling per a EFE).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Desconfia del relativisme i prefereix menejar-se en el món de la ‘certesa’.
El greu problema de l’evolució és que tota l’espècie no ho fa al mateix ritme i ací teniu els dos comentaris anteriors per demostrar-ho.
I el més greu és que l’evolució ens diu que açò serà sempre aixina.
Tal volta tindrem que omplir-nos de la resignació cristiana que el Papa i l’Església Catòlica no practica.