Pere Meroño

Sabeu quina fou l’única publicació en català, editada des del 1936 fins ara, sense aturar, a casa nostra? (…)

Es deia, i es diu, TREBALL, ara sota els auspicis d’ICV, i era l’òrgan del Comitè Central del Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC. El seu primer director, en Joaquim Puig Pidemunt, va ser afusellat pel feixisme al camp de la Bota, a Sant Adrià de Besòs.

Un llibre, amb tot d’articles de diferents autors, en narra l’odissea que va ser també la del nostre país en hores foscants i tètriques.

Textos, imatges, cronologia, a banda de la biografia d’alguns militants del PSUC com ara en Leandre Colomer, la Pura Fernández i en Felipe Cruz, ens donen una visió necessària i acurada de la revista comunista.

De com després de la guerra, ressuscita i és editada des de la mateixa presó Model de Barcelona; des d’un taller del Poble-sec –amb 3.000 exemplars, repartits arreu del Principat; en acabar, des de França –i al llarg de 19 anys; i el 1972 torna a Catalunya de la mà d’en Joaquim Sempere. L’etapa àlgida, en influència i tiratge foren els anys 1976-1977, amb 16.916 exemplars.

Entre els col·laboradors del llibre, hi ha: l’Emili Gasch (Premsa i partits polítics a Catalunya), en Joan Busquet, en Carles Geli (Un tal Vázquez a “Treball”), la Carme Cebrián (sobre l’evolució de la Festa de “Treball”)…

Un llibre important per tal d’anar completant la història del periodisme contemporani. Un testimoni fefaent sobre la premsa i la forta influència comunista des de 1936 a la dècada dels 80 a casa nostra. Un merescut reconeixement a la tasca política del PSUC, partit dels comunistes catalans.

– “Treball” 1936-2006″. Carme Cebrián i Marià Hispano (ed.). Edita Ronsel i Nous Horitzons. Barcelona. 2006.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!