Pere Meroño

Els treballadors d?una petita empresa reben "emilis" anònims amb frases ofensives contra la sagrada direcció (…)

La sorpresa és majúscula. Ningú no se?n sap avenir. El fet, per innocent que sembli, en desestabilitza les relacions laborals i n?origina diversos acomiadaments.

Aquí no s?acaba la història, no. N?hi ha més. Mica en mica, però amb pas ferm i absolutament enganxats al text, avancem cap a la descoberta de l?autoria. I a un final sorprenent.

Amb una gran traça per la construcció d?històries, el jove Francisco Castro ens atrapa amb una narració ben contemporània (el món d?internet; la situació dels treballadors dins d?unes empreses sense drets; en una vida dislocada, precària, destarotada).

I ho fa amb grans dosi d?humor esmoladís i un sarcasme intel·ligent.

Feia temps que no ho passava tan bé amb un llibre (divertit, ben escrit, llegidor). L?estil de l?autor em recorda la prosa eficaç i irònica d?alguns títols d?en Suso de Toro o d?en Manuel Rivas (disponibles també en català, pocs, i en espanyol, més).

(Si, vouno intentar. Abriu Word, escribiu calquera cousa, é dicir, pousou os dedos sobre o teclado, deixounos ir anárquicos, e daquela na pantalla apareceu, lksjfaalk?fjifaslfaj, saíu iso, é o que se fai cando se poñen os dedos ao chou sobre o teclado e se bate con rabia, case que mancando os dedos ao facelo, iso ou fhsoasñóurfew, por exemplo…).

– Spam. Francisco Castro (Vigo, 1966). 129 planes. Col·lecció Litearia. Editorial Galaxia. Vigo. 2006.

St. Jordi ?07: Els llibres en català que + t?agraden 

St. Jordi ’07: Lectures recomanades