Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Nascut el 1921 a l’Alguer (Sardenya) va morir el passat mes d’abril aquest important filòleg, personatge ben remarcable en el redreçament cultural i lingüístic de la vila catalana (…)
En Caria, des del 2006, era corresponsal de l’Institut d’Estudis Catalans com a especialista en topomàstica i lexicografia algueresa.
Fou editor de la Revista de l’Alguer. Va col·laborar en la preparació de mestres catalans i en la difusió de publicacions per a infants algueresos.
Entre les seves obres de lexicografia destaquen les dedicades als noms de les herbes del camp de l’Alguer; el lèxic dels mariners algueresos i d’altres d’àmbits històrics i socials de la realitat d’aquella vila.
En 1999, la Generalitat de Catalunya el condecorà amb la màxima distinció honorífica: la Creu de Sant Jordi.
Fins ara, l’Institut d’Estudis Catalans només n’ha tingut tres sards: l’arqueòleg Giovanni Lilliu, el propi Rafael Caria, i , a hores d’ara, en Michel Contini.
Descansi en pau.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!