S’acosten eleccions i tots els partits volen marcar el seu propi perfil, això és pot entendre i més quant és governa amb d’altres forces polítiques. Ara, una cosa és marcar perfil propi o treure paquet i una altre és jugar amb els sentiments nacionals dels catalans.
ERC no pot permetre que des de el Govern, …………
Si ERC incomoda el PSOE per anar a la manifestació del dia 1 de desembre i la resposta dels socialistes és atacar el pretés sentiment nacionalista dels professionals de TV3 i Cat. Radio, aquest és un joc massa perillós com per participar-hi i permetre’l.
El gir anti-nacionalista del PSOE de Catalunya, experimentat tot just acabar la manifestació, i el monolític discurs doctrinari que tot és culpa del passat del PP i de CIU, obviant tot el que va succeir avanç que el PP governés a Espanya, no pot deixar indiferent a ERC.
No poden ser còmplices de l’espanyolització de la política catalana, i menys consentir que des de el Govern de la Generalitat, del que en formen part, s’atempti contra el fet diferencial català. – tal com l’anomenà en Felipe Gonzalez-.
Que, des de el Govern de la Generalitat s’acusi al sentiment nacionalista, sigui més o menys sobiraniste, de sectari o d’estar fora de lloc i de no reflectir la realitat social de Catalunya, és inadmissible.
En aquest joc, ERC no hi pot participar des de el Govern. Encara que potser, és el que vol el PSOE ??.
Potser si, i el que es pretén és forçar un trencament del Tripartit II pensant només en les eleccions Generals Espanyoles.
O potser no, i només es tracta de moviments tàctics de cara als respectius electorats. Una opció tan perversa com l’anterior. I que totes dues només generen més frustració i desafecció vers la classe política.
Sigui per la raó que sigui, el PSOE de Catalunya s’ha apuntat al discurs anti-nacionalista i amb el suport del poder econòmic i mediàtic afí, esta tibant la corda del debat identitari a Catalunya. Un joc massa arriscat que les forces nacionalistes, – per sort, o per desgràcia, – mai han gosat fer. Amb una mica de sort els pot sortir el tret per la culata, però per això, ERC hauria de treure el muscle, no fos que tot jugant, també hi prengues mal.
" …. una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. "
LL.M. Xirinacs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una anàlisi molt lúcida i encertada. Tens raó. La meva opinió és que són moviments tàctics. El tactisme de sempre. S’acosten eleccions i és hora de marcar perfil.