Amb l’esperança de no encertar-la, i per aprofitar la jornada de reflexió tot fent gal.la del pessimisme atribuït al bloc, El Mont, ens avançarem al dilluns, confirmant la tendència electoral reflectida en totes les enquestes que situen el nacionalisme català en el punt més baix des de fa moltes dècades.
Aquesta situació, no és la que els catalans, – els catalans que creiem en……
la Catalunya com a nació i poble sobirà -, ens mereixem.
Moltes coses s’han fet malament des de el nacionalisme català durant la transició política a l’Estat Espanyol, sobre tot en els darrers deu anys.
Que en un principi s’apostes per consolidar un sistema democràtic a l’Estat Espanyol no fou cap error, ara aquesta aposta ha durat massa. De fet encara dura en els plantejaments actuals del catalanisme polític.
Mentre el nacionalisme català parla encara, de facilitar la governabilitat de l’Estat i de ser decisiu a Madrid per treure el que es pugui per Catalunya, les forces polítiques Espanyoles parlen de Constitució, democràcia i Estat.
El nacionalisme català tindria que haver fet un pas endavant fa deu anys i no el va fer, com tampoc el va saber fer en fa cinc. Amb els pactes CIU-PP i els posteriors ERC-PSOE.
I ara tenim aquest nacionalisme més frustrat, desenganyat i emprenyat que mai. Però no amb Espanya, l’emprenyada és amb ell mateix, que encara és pitjor. Emprenyat, per ajudar a crear un Estat Espanyol tan fort i democràtic que ens esta integrant i deixant sense capacitat de reacció.
Tan de bo ens equivoquem, però aquest País no es mereix acabar aixì, rendit i absorbit per l’Estat que ha ajudat a crear, l’Espanya Constitucional i democràtica.
Culpables, els que confiaven en els nostres dirigents nacionalistes no, però els nostres responsables polítics dels darrers deu anys els principals. I el pitjor, és que encara continuen.
” …. una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. “
LL.M. Xirinacs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els resultats electorals no depenen d’un vot a no ser per una qüestió ajustada al maxim, depenen del moviment dels diferents estrats o grups socials.
A les darreres eleccions s’afavoreix i és promociona l’abstenció dels sectors socials catalanistes o el sectors independentistes i s’incrementa i és promociona la participació cap els espanyolistes.
Hi ha un altre facor en qual poca gent pensa, la gran massa amorfa de gent, té la tendencia d’apuntar-se al guanyador (encara que sigui un malparit) i no a la causa més justa. És allò del Barça-Madrid.
L’espanyolisme porta victòries, Fernando Alonso, selección de baloncesto, modernitat, en canvi.
El catalanisme (aquest darrers anys) ha fotut puta pena, només fa que acumular fracassos, estatut, seleccions esportives, dirigents mediocres etc.
I llevat dels que tenim ideològia i amor al país, a la gent li agrada apuntar-se a cavall guanyador, encara que moralment sigui un miserable.
Al catalanisme també li sobren personalismes, mediocritats, i personatges que el divideixen i l’afebligen des de dintre. Cal un canvi de cultura i orientació, i sobretot una renovació amb una altra mentalitat.
Estàs convidat a fer una copa d’Ànima Negra al Càtering Babalusa.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS
(No en creguis ni mitja, de tot quant diguin o deixin de dir. Demà Catalunya alenarà fondo. És el senyal que en Xiri ens ha enviat)
Tens raó amic del Mont. Al final jo votaré CiU.
Dilluns se’ns girarà feina. Feina a fer neteja d’una classe dirigent que, des de fa molts anys, no ha sabut estar a l’alçada. I això val tant per ERC com per CiU.