Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un nou i magnífic producte televisiu, els dimecres a les 24h, a Cuatro (…)
El último caso de Aundry. 1938. Los Angeles. Una dona ben cofada, bella i atractiva, visita el seu detectiu privat. En acabar, i en l?ascensor que el mena al carrer, el detectiu pateix una agressió d?una persona que vol fer-li la pell.
Després de passar la nit sol, a casa seva, nota, en llevar-se certs canvis ambiental: la baixada de persiana d?un local emblemàtic, la jubilació de l?ascensorista, el comiat sobtat de la seva secretària…
De cop i volta, al seu despatx, se li apareix una altre persona: el seu doble. L?home va abillat amb texans, camisa informal, i du un ordinador portàtil. És un visitant, diu, que ve del futur. Un escriptor de novel·les de lladres i serenos el personatge principal de les quals és el detectiu que té assegut davant per davant. I, més encara, allò que escriu ara mateix, canvia els moviments, i la vida, del personatge.
… aquesta seria, telegràficament, la sinopsi del capítol que vaig veure dimecres 3 de maig. Un d?anterior parlava de com un quadre amb un crim retratat empaitava i no deixava de petja un escriptor d?èxit ?en Tom Berenger-. O com William Hurt, que just havia mort el seu pare, rep un obsequi a casa, amb una caixa de soldadets i material bèl·lic. El qual actiu humà i maquinal li declara la guerra dins del seu luxós habitacle en una escalada d?enfrontaments que et clava, materialment, en la butaca…
En conclusió:, direcció amb bon pols, eficaç i narrativa, ambientació d?època reeixida, excel·lent planter actoral, i la base dels relats, adaptats a la pantalla, del gegantí Stephen King… El resultat és, clar i català, magnífic.
Us la recomano vivament. Vegeu-ne un video promocional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!