Pere Meroño

Aquesta frase diàfana, electritzant, que convida al realisme real, m’ha sonat i ressonat mentre llegia l’il·luminador i riquíssim text d’Enric Juliana, en aquests darrer llibre seu que du per títol “Modesta España…”, editat per R.B.A.

Què és “Modesta España…”, és una anàlisi freda i punyent de l’Espanya que coneixem i que malda per fer front a una gran crisi econòmica que té, aquí, trets que la fan més dura, insuportable, i difícil de governar i transcendir. Entre cites i comentaris sobre ”El Quijote”, el misteriós “caballero del Verde Gabán” (*), i de Gramsci, Pasqual Maragall, Joan Comorera, Antonio Gades, Adolfo Suárez… el periodista de LA VANGUARDIA fonamenta perquè estem com estem, quins mals, quines derives, quins dèficits estructurals i psicològics ens han dut aquí i perquè en dificultaran una sortida necessàriament dolorosa a la greu situació.

Juliana, badaloní de gran experiència política que ha atresorat abans d’exercir com a periodista, i que l’ha enriquida i eixamplada amb la seva feina en diversos mitjans i àmbits de la professió, especialment fent de corresponsal de LA VANGUARDIA a Madrid, sense oblidar el que n’ha après i viscut a Roma, com a delegat del rotatiu barceloní a Itàlia, ha perpetrat un llibre rodó, que és força més que una anàlisi conjuntural del difícil moment que vivim –una conjuntura que reclama ineludibles mesures d’austeritat combinades amb una aposta ferma per un nou model productiu. Es tracta d’un text sustentat en una fonda mirada històrica, sociològica, econòmica, i, en conseqüència política que no pot deixar indiferent ningú.

El llibre és mogut per una gran passió freda: comprendre el país, i es tanca amb l’aposta impossible –“contra la ensoñación y el consiguiente cinismo” per un imprescindible “pacto de la modestia”.

En termes polítics i periodístics, és un dels millors llibres que he llegit, sobre aquests temes, en els darrers 30 anys. Una proposta plural, crítica, agosarada, prudent, d’indiscutible alè berlinguerià, ben fonamentada, apta per a tots els públics.

. Modesta España. Paisaje después de la austeridad”. Enric Juliana. 250 pàgines. R.B.A. Barcelona. 2012.

  http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

(*) Més que d’aquest cavaller, amb permís de l’autor, jo hi posaria, com a fil conductor del llibre, la figura d’Enrico Berlinguer, secretari general del Partit Comunista Italià, i d’origen sard i català, qui, el 1977, va construir un text i un discurs polític sobre l’austeritat, text que, aquí, fou traduït i publicat en forma de llibret amb el pròleg de Julio Segura, secretari de política econòmica del PCE i posterior governador del Banc d’Espanya.