Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Mis manos, mi capital (José Fernando Mota Muñoz)
El llibre descriu el desenvolupament de la lluita de classes, del poder obrer, i de la presa de consciència dels treballadors de la construcció, entre 1964 i 1978, al cinturó roig de Barcelona. Un moviment obrer que va despertar tard, però que va explicitar, tant en aquella àrea com a les comarques gironines, una gran, una extraordinària, una irresistible combativitat, gràcies a l’esforç i al delit d’un bon grapat de bons i ferrenys quadres comunistes, sobretot del PSU, però també de Bandera Roja, Moviment Comunista, Lliga Comunista (…)
Seguint, fil per randa, un ordre cronològic, l’autor ens dissecciona el sector –els trets d’aquell àmbit productiu, les dificultats per organitzar les reivindicacions, el Sindicat Vertical –feixista, com a eina de control del poder polític dictatorial i de la burgesia. Les beceroles del nou moviment obrer, l’aparició de comissions obreres. Uns canvis tàctics de l’avantguarda obrera que foren propiciadors, amb una nova conjuntura, d’un despertar fem i sòlid de la consciència de classe en el sector.
També n’hi trobem l’anàlisi i la descripció de tres conflictes clau: les lluites al Vallès Occidental, a Bellvitge, i a l’empresa HUARTE.
Així mateix, i en l’apartat final, coneixerem l’impacte brutal, corrosiu, desballestador, de la crisi econòmica de mitjan dels anys 70 i les totpoderoses vagues generals que s’hi desfermaren en cerca d’un conveni col·lectiu limitador de la precarietat, que assegurés les plantilles en matèria de contractes i salut laboral, amb uns horaris i condicions més humanes.
L’historiador José Fernando Mota, ha perpetrat, amb aquest text, un retrat omnicomprensiu, senzill, i entenedor, de com neix la consciència i l’organització obrera i com es fa present i es fa respectar per part de patrons i patronals rapinyaires.
També, i a nivell personal, m’ha recordat a un dels grans líders del sector, a qui vaig tractar personalment quan jo era dirigent sindical a les CCOO. de Badalona –i també al PSU de Catalunya, en Juan Gómez Alba, “Sarrià” de nom de guerra, un andalús combatiu, franc, una gran persona. Militant del PSUC, i després del Partit dels Comunistes de Catalunya, i que va morir l’any passat. Les seves intervencions a les assemblees obreres resultaren memorables i en servo un record ben viu tant de les reunions com del bo d’en Juan.
. Mis manos, mi capital. Els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona (1964-1978). José Fernando Mota Muñoz. Editorial Germania. Alzira (Ribera Alta). 2010.
PD. El cartell que veieu, va fer molta forrolla, electoralment parlant, en ell s’hi veu a un dels fundadors del sindicat de la construcció de CCOO i membre actiu, primer, del PSUC, i després del PCC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!