Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

17 de novembre de 2010
0 comentaris

Laporta, a pèl

Li dic a Joan Laporta que el suposo assabentat del caràcter d’aquestes entrevistes, que es tracta de parlar de tot menys de política, i l’home dóna un cop de mà sobre la taula, em diu que si és així no hi ha entrevista i s’aixeca com si volgués anar-se’n. En Finestres queda lívid, i jo estic a punt de tirar-me daltabaix del balcó. “Què preteneu? Parlar de futbol? Que parli del Barça? Això, voleu?”. Li faig saber que aquesta no és en absolut la meva intenció. No entenc de futbol i sóc un passable seguidor del Barça. “Quina sort que tens”, em diu mentre s’asseu de nou. “A veure, de quina mena de preguntes es tracta?” No puc començar millor: diuen que vostè és irascible, intemperant (…)

Article

 
CAT ’06  La nit dels somriures glaçats

Josep Pallach 1920/1977

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!