Li dic a Joan Laporta que el suposo assabentat del caràcter d’aquestes entrevistes, que es tracta de parlar de tot menys de política, i l’home dóna un cop de mà sobre la taula, em diu que si és així no hi ha entrevista i s’aixeca com si volgués anar-se’n. En Finestres queda lívid, i jo estic a punt de tirar-me daltabaix del balcó. “Què preteneu? Parlar de futbol? Que parli del Barça? Això, voleu?”. Li faig saber que aquesta no és en absolut la meva intenció. No entenc de futbol i sóc un passable seguidor del Barça. “Quina sort que tens”, em diu mentre s’asseu de nou. “A veure, de quina mena de preguntes es tracta?” No puc començar millor: diuen que vostè és irascible, intemperant (…)
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!