Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La Xarxa de Blocs Sobiranistes, és regionalista?
Hi ha un problema que m?amoïna molt (?),
es tracta del regionalisme. Vivim, prou que ho sabem, una realitat nacional fracturada en diferents estats, departaments, autonomies, províncies, illes ? Aquesta és una dada contundent i ben gràfica extreta dels règims jurídicopolítics vigents.
Res a al·legar, tret de palesar que hi ha un marc hostil i que pretén anorrear-nos com a llengua, com a cultura, i com a realitat nacional present i futura..
D?això, no obstant, n?hauríem d?extreure una determinació determinada: cal que contemplem, des de l?independentisme, almenys, i si pot ser des de la cosa aquesta del sobiranisme, el marc nacional complet com a àmbit integral d?intervenció sociopolítica. Altrament, no sols ens llencem pedres sobre la nostra pròpia teulada, sinó que ens en fem col·laboradors de l?adversari en la seva tasca de destrucció lenta dels Països Catalans.
A què treu cap, tot això? Us en demanareu. Senzill: veig i constato l?absència d?aquests plantejaments integrals, globals. A més, la ignorància, volguda, sobre la realitat del País Valencià, de les Illes, de la Catalunya nord, de la Franja de Ponent, d?Andorra, hi és flagrant, feridora. Tant com l?absència de voluntat d?intervenció.
La Xarxa de Blocs Sobiranistes, per exemple, com és que davant el tancament de Televisió de Catalunya al País Valencià, i la multa contra ACPV, no hi ha reaccionat, col·lectivament? per què no hi ha més blocs, de can Vilaweb, que fan costat a Acció Cultural, l?Eliseu Climent, i la gent fidel i honesta i abnegada que fan costat a un plantejament de país?
Incomprensible. Si no és que hi hem esdevingut regionalistes o que cada autonomia, agrupament intercomarcal, o i illa hi ha esdevingut una nació per si mateixa.
El meu plantejament, vull deixar-ho clar, és un plantejament sobretot pragmàtic i no pas ideològic. Seguint a en Joan Fuster, crec que hem de fer pinya per sobreviure, com a país. Això no treu que cadascú, legítimament decideixi, a cada moment, i a cada pas, si en vol formar part, o en voldrà formar part, o no, i en quines condicions, d?una realitat nacional més àmplia que les punyeteres quatre províncies catalunyeses. I les altres i respectives institucionalitats.
Personalment, aspiro a que les terres catalanes s?hi apleguin en una formula juridicopolítica plana, horitzontal, de caire confederal com ara la Unió Europea.
Hi torno: ens calen plantejaments nacionals. I la Xarxa de Blocs Sobiranistes hi ha de fer costat, col·lectivament, a la campanya d?Acció Cultural per recollir els milers d?euros de multa que la Generalitat Valenciana li ha imposat.
Ho farà?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
endèmic del Principat, només es miren el melic no són el rovell de l’ou, encara que tiren de carro i repercuteix a tota la nació. Tenim unes illes que funcionen aïlladament, una franja mig despoblada, un País Valencià sodomitzat pel madrilenyisme, una Catalunya Nord afrancesada, un Alguer oblidat i un Principat massa auto-complaent.
Ens cal trepitjar la nació, de dalt a baix, recórrer-la. Fer lligams i construir ponts.