Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La piscina, que feia uns mesos lluïa amb aquell blau fals de clor i supèrbia, ben entrada la tardor s’havia convertit en un vas obert, inhabitat i desert, revestit de fulles ocres i d’un verdet que costava de treure. Aquelles algues microscòpiques s’escampaven fins i tot per sota el trampolí; si l’Olivier n’hagués estat el propietari l’hauria mantingut tapada fins a l’estiu, però quan amb un fil de veu li havia suggerit comprar una lona al senyor Dalmases, aquest se l’havia mirat de dalt a baix amb rebuig (…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!