Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Sí. Clar i català. Sense full de ruta. Xerraire. Mentiderot. Incapaç de fer camí. Tant se val que es digui independentisme o sobiranisme. Cap dels dos no alça, com deia Mestre Joan Fuster, un ratolí per la cua. El cas és que avorreix i atipa. (…)
Servidor està d’acord, una setmana més, amb en Francesc Puigpelat, que des de l’AVUI, en canta les quaranta quan cal i molt convé.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estimat Pere,
Fa anys que alguns ja ho sabem i ho diem… però bé, si cal que un dels vostres assenyali el camí per a què en feu cas, doncs benvingut.
Jo crec que a la independència no li calen referendums ni res semblant. Ja saps que en un referèndum jo votaria “no”, però crec que us encapirroneu en inútils fulls de ruta cap a processos d’autodeterminació que, a més a més, van en contra de la vostra opció.
Recordes la manera en què Alfons XIII va abdicar? Van ser unes eleccions municipals on els partits republicans van guanyar de manera aclaparadora. No va ser un referèndum del tipus “Monarquia si o Monarquia no”. Actualment, això del referèndum d’autodeterminació mai tindrà el consentiment del govern de l’estat, que és qui ho ha d’autoritzar.
Però n’hi ha una opció més realista i que no voleu acceptar: que els partits que es declaren obertament “independentistes” guanyin de manera contundent unes eleccions municipals, autonòmiques, generals o europeees. No hi hauria res que aturés una declaració unilateral d’independència, ni l’article 8.1 de la Constitució espanyola.
O sigui, és mentida que la independència sigui negada des de “Madrit”. És negada pels propis independentistes, que no sou prou nombrosos. I ho sabeu i és per això que esteu tot el dia marejant la perdiu amb un procés d’autodeterminació que sabeu impossible.
Salutacions