Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Iniciar una reflexió estratègica sobre l’alliberament nacional català, heus aquí la intenció d’aquest llibre d’assaig manufacturat per Josep Guia, històric dirigent i líder del Partit Socialista d’Alliberament Nacional-PSAN, i que ha esdevingut un dels textos cabdals i canònics del debat ideològic independentista (…)
I que he tingut el plaer de tornar a llegir per comprovar que està ben fresc i viu.
Va ser publicat per primera vegada l’any 1985 sota el títol ‘És molt senzill: digueu-li Catalunya’, i al llarg de 1985 n’assolí cinc edicions, un veritable èxit de vendes i polític arreu del nostre país en un moment històric, la dècada dels vuitanta, de gran efervescència i arrelament de l’independentisme combatiu, l’únic existent, llavors, al nostre país.
L’impacte fou tan i tan gran que s’instal·là -en forma de debat perdurable i amb majoria de punts de vista favorables (Joan Triadú, Pere Calders, Marc-Aureli Vila, Francesc Candel, Josep Maria Espinàs, Nadal Batlle, Francesc de P. Burguera, Ramon Barnils … ) als diaris i mitjans de comunicació, i que obligà a Guia a fer dotzenes i dotzenes de presentacions per tot Catalunya.
El llibre, amb el nom simplificat –‘Digueu-li Catalunya’-, ha tingut ja sis edicions, la darrera (?!) en 1997. En total, se n’han venut més de 12.000 exemplars.
La proposta de Josep Guia no fa altra que dur a les seves darreres conseqüències l’ideari unitari i català coherent de Joan Fuster, el qual impulsava en el seu assaig ‘Qüestió de noms’ l’ús del terme compost Països Catalans, tot expressant que l’ideal fóra la denominació de Catalunya per denotar tota la nació catalana.
El professor del departament d’Àlgebra de la Universitat de València i membre del comitè executiu del PSAN proposa la generalització de l’ús del terme Catalunya per al conjunt de la nació catalana, i planteja estratègies de recuperació i reconstrucció nacional basades en la interacció entre centre i perifèria a partir del liderat del centre –Barcelona i la seva conurbació metropolitana-, i en reprendre l’eix Barcelona-València a tots els nivells, en tots els moments, i en totes les circumstàncies. L’estratègia d’alliberament nacional es basaria en la mobilització i organització dels catalans conscients nacionalment, i en prioritzar la tasca política en les grans ciutats, arreu de la Catalunya –de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó- més urbana.
El llibre és accessible, a Internet, i de franc, des d’aquest enllaç. No cal dir que us en recomano, ben sincerament, la seva lectura.
. Digueu-li Catalunya. Centre i perifèria en la nació catalana. Josep Guia. 115 pàgines. Llibres del Segle. 6a edició. Gaüses, Empordà, 1997.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que més em va influenciar en la meua juventut, i que més m’està influenciant en el meu dia a dia ideològic. Tot i que ara em dedico més al camp literari, la meua passió per la literatura d’arreu dels Països Catalans, però molt concretament de l’Alguer, Matarranya, Catalunya nord o País Valencià ve per l’ideari Guia, d’anar amunt i avall de la terra, d’estimar-la tota conjunta. molt bon apunt, felicitats.