Pere Meroño

Escric de nit ?de 9 a 12-, i m?agrada la televisió ?informatius, cinema, i algun programet-. Això m?obliga a disciplinar, molt i molt, el poc temps que tinc disponible per a la meva fal·lera; lamentablement, no puc dedicar tot el dia a fer llibres?

És per això que miro de dosificar el meu temps televisiu, altrament no faria altra que plantar-me davant la pantalla ?quin ensopiment i quina pena-.

Però vet aquí que un dia de no fa pas gaire, em fa l?efecte que poc abans de l?estiu, vaig decidir de veure aquesta sèrie USA de la qual tan i tan bé n?havia sentit a parlar. I l?amor a primera vista en fou el resultat.

Ahir m?hi vaig empassar els dos capítols. Per què?, doncs perquè m?agrada el protagonista: és valent, agosarat, intel·ligent, audaç, savi, i, força humà. Sí, ja sé que és ben excèntric, però m?agrada precisament pel fet que és diferent, estranyot, maniàtic?

A més, veure com els metges, en comitè obert ?i crític, i d?allò més qüestionador-, plantegen la diagnosi i el tractament és un dels espectacles més apassionants que m?ha estat possible de contemplar. Està clar que és una ficció, que pocs metges deixarien que un col·lega barbamec li plantés cara a cor obert i amb tots els ets i uts.

Crec, i amb això, acabo, que la sèrie és un regal per la intel·ligència. I penseu que dir això d?un programa d?un mitjà com la televisió amb la televisió que patim avui dia, és un gran i extraordinari i inabastable elogi.