Pere Meroño

Déu n?hi do (…)

quin silenci més sorollós i clar: el de la comunitat internacional, el de tots els nacionalismes sense estat, el de les esquerres que es fan i es desfan, el de la, pel que sé, blocosfera catalana sobiranista i independentista, quant al conflicte kurd i a la guerra entre Turquia i el Partit dels Treballadors del Kurdistán-PKK.

Un silenci i una abstenció, estic pensant en la tova i estovada Unió Europea, vergonyós, escandalós, inadmissible.

Els kurds són un poble mil·lenari que tenen la dissort, com nosaltres i els bascos, de tenir la pàtria fracturada entre diversos estats enemics: Turquia, Iran, i l?Irak.

La situació iraquiana els ha permès recuperar unes beceroles d?autogovern i tenir una bona posició política dins del govern i la majoria governamental de l?antiga república presidida per Saddam Hussein.

A l?Iran dels aiatol·làs, el propi Jhomeini n?hi declarà la guerra santa, la yihad, contra els kurds, i a penes treuen el nas.

A Turquia s?enfronten a un dels estats més genocides i tirànics contra les minories ?primer fou la matança armènia, i ara hi van pels kurds, als quals miren d?administrar-los la solució final.

Ahir llegia un reportatge del degà dels reporters catalans a l?orient, en Tomàs Alcoverro, magnífic periodista que representa, des de decennis, el diari LA VANGUARDIA.

L?Alcoverro, en una visita per la zona de Chiranish, a l?Irak, enraona amb gent armada del PKK. Militants que recordaven el seu líder Apo, Abdulah Ocalan, presoner a Turquia. I parlaven dels zapatistes i en Marcos. Una dirigent del PKK li expressava, textualment, ?si ens donen els nostres drets baixarem de les muntanyes…? i ?abans de la revolució social cal fer la revolució nacionalista?. Finalment, ?som laics,no resem, practiquem la completa igualtat entre homes i dones?.

El PKK no és pas una força residual ni qualsevol, s?hi ha enfrontat amb duresa i intel·ligència a Turquia. Té una força combatent guerrillera de 30.000 membres ?tants militants com el Partit Nacionalista Basc-EAJ-. Segons fonts de l?Institut d?Estudis Estratègics de Washington compta amb milers de combatents a temps complet i una pressupost de 100 milions de dòlars.

És difícil, penso, no simpatitzar amb aquesta gent del Partit dels Treballadors del Kurdistan a la qual desitjo els millors èxits. En seguirem parlant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!