Pere Meroño

Des que vaig descobrir-lo i llegir-lo, per a mi, el mestre de Sueca, hi ha estat i n’és presència i referència permanents. La meva comprensió del país, sencer, no regionalitzat, el seu pols literari… M’agraden molt Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Eugeni Xammar… però, personalment, i si fos possible, jo voldria escriure com Fuster i Ortells. El meu estàndard en català és diu Fuster (…)

Després d’aquesta declaració d’amor, he tingut un immens plaer en revisitar el poeta, l’escriptor, l’assagista, l’historiador, el polític, l’activista cultural, l’immens homenot, a través d’una modesta tria dels seus incommensurables arxius.

A la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, Sala Pere Coromines, n’hi ha un petit tast amb tot de vitrines documentadíssimes i un grapaet de fotos. 

Primeres edicions. Agendes. Dietaris. Fitxes de treball. Rebuts, a nom seu, i molt recents, de la PIA UNIÓN DE ALMAS. Guions de classes. La darrera conferència. Propaganda blavera que no blavissa. Pamflets. Projectes literaris. Tarja de dos despatxos d’advocat que Juan de la Cruz Fuster Ortells, obrí, el febrer de 1952, a Sueca i València. Un poema religiós, del 1949, dedicat a Sant Vicent Ferrer. Poemes. Índex alfabètic dels primers títols de la seva biblioteca. Sol·licitud d’admissió, el 1939, al Movimiento Nacional. Targes de la primera comunió el 14 de maig de 1931. Una carta d’un pròcer carlí, amb cognom Borbón, adreçada al seu pare, batlle de Sueca, home religiós, tallista de figures religioses, i d’extrema dreta. Telegrames als seus pares vellets. Carnet de membre de Comunión Tradicionalista de Fuster pare …

En fi, m’he emocionat revisitant el mestre que habitava el número 10 del carrer Sant Josep, a Sueca. 

. Arxius de Joan Fuster. Institut d’Estudis Catalans. Fins l’11 de novembre de 2008. Universitat de València. Càtedra Joan Fuster. 

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!