Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

13 d'octubre de 2008
2 comentaris

El crim del caixer automàtic: ja en porto 1.500 exemplars

Estic content. Progressió en vendes i descàrregues. El 27 de febrer sortí en català. En espanyol, el 12 de març. El 15 de maig n’assolí els primers 1.000 exemplars. Ara, vull compartir amb vosaltres unes reflexions sobre escriptura. Internet. Xifres. Futur (…)

. Xifres. llibres venuts pocs, unes dotzenes, un 75% en català i un 25% en espanyol. Descàrregues, molt àmpliament majoritàries: un 55% en espanyol i un 45 en català. Conclusions: per tenir més èxit cal oferir, alhora, compra i descàrrega de franc-. I en més d’una llengua. Preu de llibre: molt ajustat, per sota dels 10 euros.

 

. Un fracàs reeixit. Aquest llibre ha estat una gran passió. Molt viscut. La dotzena de silencis i/o negatives editorials em deixaren molt tocat. Dubtant sobre si tirar endavant o no. En surto, doncs, del desafiament, clarificat i enfortit. El fracàs de quedar al marge del sistema tradicional ha estat un èxit compensat per la força d’Internet. He arribar a tanta o més gent que en llibre. Al final, hauré distribuït més exemplars, fins i tot només en català, que en cap dels meus títols anteriors de més èxit. El llibre ha fet forat, amb modèstia i un cert ressò mediàtic, malgrat alguns silencis ben sorollosos.

 

. L’ofici d’escriure. Seguiré escrivint. Indistintament només per internet, en llibre tradicional, o en ambdós sistemes alhora. Tinc sort d’haver aconseguit un soci-editor, lulu.com. Amb llibertat absoluta, control total del procés creatiu, del  màrqueting, la distribució, les traduccions… He passat de pensar, sempre, en la “publicabilitat” dels meus llibres a la llibertat de fer el que vulgui. D’editor, a partir d’ara, ja en tinc. Hi doblaré, doncs, l’aposta: seré més lliure i publicaré allò que em vingui de gust.

 

. El bloc. Va començar com un mitjà més. I ara n’és aspecte capital. Potser el meu pilar principal. A més, jo sóc el meu bloc. I en l’èxit del nou llibre ha jugat un rol determinant.  

 

. El futur. En tinc una colla de llibres al cap. Un munt de temes. Persones. Propostes. Aviat en tindreu notícies. No concebo cap futur sense l’escriptura. Necessitat. Dèria. Dolç esclavatge.

 

Gràcies a totes i a tots per la lectura i per fer-me costat.

 

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!