He llegit amb gran interès l’autobiografia d’en Giorgio Napolitano (Nàpols, 1925) dirigent de l’ala dreta del Partit Comunista i membre actual dels Demòcrates d’Esquerra-DS.
Bellament escrit, amb una claredat i riquesa conceptual sòlida i gran, el llibre és un repàs de la història d’aquest corrent polític i del propi país, vist per un dels grans exponents del sector filosocialista i entusiasta promotor de la renúncia a la tradició comunista. Un text força llegidor i profitós.
Nascut a Nàpols fill d’una família de la burgesia mitjana, ingressa al Partit Comunista durant els anys 40, i al cap de poc s’incorpora al sector més moderat liderat per en Giorgio Amendola. En Napolitano fou responsable del PCI en els àmbits, de cultura; economia; i organització. Institucionalment parlant, fou diputat al llarg de 40 anys seguits, portaveu del grup parlamentari comunista; president de la cambra de diputats; i ministre de l’interior durant la primera etapa de l’Ulivo, al llarg dels anys 90. A hores d’ara és president de la república italiana.
Finalitzada la lectura em balla pel cap una seva frase: “Feia temps que la sigla del PCI no responia pas al seu real contingut polític”. Fet, crec, que li succeí també al PSUC.
Durant els meus anys de militància al PSUC, en Giorgio Napolitano, com en Pietro Ingrao, foren referències polítiques inexcusables.
– Dal Pci al socialismo europeo. Un’autobiografia politica.
Giorgio Napolitano. 346 planes. 2a edició, novembre de 2005. Editori Laterza. Roma-Bari.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!