Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Tinc per costum (…),
molt de tard en tard, d’enllaçar amb articles o notícies penjades en els mitjans de comunicació. Miro de no abusar-ne, però. I si ho faig és perquè l’article, en concret, expressa, en general, el punt de vista de qui sotasigna aquest modest bloc. Més encara: ho expressa millor que servidor, cosa, d’altra banda, no gens difícil.
Avui, i de nou, li ha tocat el torn al gran Salvador Sostres. Amb qui tantes coincidències i discrepàncies en mantinc.
L’article d’avui, però, em sembla brodat:
Que en fruïu!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tinc un problema amb en Salvador Sostres. A vegades es passa. A vegades el sarcasme que usa va més enllà del necessari. A vegades penso: és imbècil.
Altres vegades però… l’encerta. I és el cas d’aquest article.
El problema que tinc jo és que no sé mai per on em sortirà. No sé mai si sortirà el desproporcionat que pixa fora de test o sortirà el que diu paraules de rauxa plenes de seny. Mai no tinc una idea prefixada del que llegiré.
El problema d’altra gent és que han llegit massa vegades el primer Sostres, jutgen l’article a priori i ni tant sols el llegeixen.
Crec que en Salvador Sostres hauria d’adoptar un pseudònim i publicar articles com aquest sota el pseudònim per tal que la gent se’ls llegís.
doncs té una any menys que jo i jo encara tinc cabell i llarg…
pq serà¿?