Amigues i amics republicans,
Sou en un moment decisiu. La vostra “clau” de la governació és a punt de passar avall. Un cop donada la presidència de la Generalitat d’aquí dalt als socialistes i garantit l’estabilitat d’en Zapatero, els vents bufen en un altre sentit i els socis ja no us volen.
Vau fer una aposta ferma i ben legítima pel tripartit amb la fita clara de substituir CiU com a força hegemònica del moviment nacionalista. Podem avançar-ne el final: hi heu perdut. L’acord entre Convergència i el president espanyol -la part pública i la no publicada- us foragita del tauler de joc.
Tant si voleu com si no voleu, som a punt de contemplar una nova geometria en termes d’aliances polítiques. La via belga o holandesa hi és a tocar. Ben aviat, tant al govern catalunyès, com als principals ajuntaments, com a Madrid quan torni a guanyar en Zapatero, es configuraran coalicions entre CiU i el PSOE. L’un i l’altre governaran plegats quan no puguin fer-ho sols, i així s’anirà teixint, plàcidament i tranquil·la, la vida de les legislatures vinents.
Els petits -ICV/EUiA, ERC, i PP- hi restaran, doncs, al marge.
El cas és que amb els acords que vau subscriure en el seu moment, heu quedat, essencialment, i en termes polític, neutralitzats. Aviat caureu del cavall. Ja us hi podeu posar dempeus. I a més, el fet és independent de si voteu Sí o No o us absteniu d’aquesta andròmina estatutària tan impresentable.
Us cal, doncs, triar. O caure amb dignitat i en bona posició per resistir el setge i acumular forces, o fer-ho malament i tenir-ho més difícil per acarar la nova etapa.
Un bocí important de les bases nacionalistes s’abstindran o diran No a l’estatutet, i això a banda del que digui ERC. Si us hi sumeu, cal ser francs, serà profitós per vosaltres i per aquestes bases. Si no ho féu, haureu perdut una avinentesa per recuperar un crèdit molt i molt malmès.
Els temps canvien que és una barbaritat!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I si al PSOE li calen els vots d’ERC a part dels de CIU per governar? Es poden trobar amb aquesta possibilitat.
canvien i tornen a canviar, i qui avui és petit (?!) demà pot ser gran.