Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

28 de novembre de 2007
4 comentaris

Carrer Brusi (9)

No sé pas si és coincidència (…)

però sempre vaig a petar al lloc dels fets. L’ambient on hi pujaren dos dels tres ganàpies partícips en el crim. Després de passar pel caixer, enfilo carrer Brusi amunt. Aquí, hi ha el local on els poca-soltes jugaven a ordinadors i a internets; aquí, hi és la casa on celebren festa grossa després de donar-li mort i on, dos d’ells, hi són apressats per la Policia de Catalunya.

És un carrer estret, en un barri benestant i de gent d’upa. Barri alt de classes altes, que en diria la Montserrat Roig. En el perímetre d’influència de l’Institut de Batxillerat on hi cursà estudis l’escriptora, veig la casa Sagnier, lloc d’encontre del grup d’en Ricardo Pinilla –un dels tres detinguts i processats per la pressumpta relació amb l’assassinat de la Rosario Endrinal-.

El lloc de trobada hi conté dos ambients clarament jerarquitzats: l’un d’ús infantívol, i l’altre juvenil (respectivament, una cleda per a la mainada, i un altre a tocar d’una mitgera, destinat a patinadors i jovenalla en edat virulenta i bojament consumista). Els xicots que hi veig al passar són espigats i forts, amb cares de tres déus, amb pantalons curts i camals allargassats, mostrant, si cal i molt convé, un bocí dels calçotets, i cofats amb gorres amb la visera apuntant cap enrere o al costat –talment com a Amèrica-.

Bé. És un personal que es mou entre la música, les xicotes, la diversió, i les “experiències” …; res de nou. Cas d’haver preguntat als ganàpies –encara no és el moment, ara estic, només, per la Rosario- és possible que més d’un hagués confessat que en coneixia algú, de la colla. Sí, de la colla integrada per nois tan valents que es diverteixen empaitant organitzadament pobres de solemnitat i ombres solitàries i devastades que roden per carrers i places.  

                              . El crim del caixer automàtic  

                                    . El crimen del cajero automático

  1. Ostres, Meroño,  em molesta que carreguis, ni que sigui subtilment, contra els pobres skaters. Val, segueixen la moda americana. I què? No en segueixes cap, tu, de moda, de patró estúpid i massiu, i occidental,  com portar corbata, per exemple? I no consumeixes productes potser no del tot necessaris, com fan aquests nois, sobretot ara que ve Nadal? I, anant més enllà, creus que tot això té relació amb allò que van fer aquells tres desgraciats?? No ho sé, sóc dels que pensen que barbaritats com aquella (suposo que el crim de què parlem és el de la pobra sensesostre, no?), s’han produït i es produiran sempre (lamentablement) i voler estendre l’ombra de sospita a tota la joventut actual (o només un part, tant és) perquè, externament, tinguin els mateixos hàbits que "els tres de Sant Gervasi" (per anomenar-los en termes periodístics) em sembla pixar fora de test.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!